I si ens els mereixem?

Han hagut d’assajar més que el mag Lari, perquè durant tots aquests debats polítics treuen 'attrezzo'. En Rivera va ensenyar una suposada tesi doctoral de Pedro Sánchez i un pergamí que va desenrotllar i tornar a enrotllar (que em sembla que representava una llista de casos de corrupció). Durant el debat de TV3, l’'attrezzo' de l’Arrimadas va ser un paper (que representava la carta de dimissió del director de la casa) i un llaç groc (que representava que havia anat a treure d’un parc infantil). Els mags o els trilers ho saben: no se’t pot veure el truc. Si et cau a terra el paper, llepes. Per tant, has de fer un assaig. Allò que se’n diu una 'passada tècnica'. On desaràs el llaç? A la butxaca. No el pots deixar a sobre del faristol. I el paper? Com s’enrotlla el paper? El moment més complicat va ser, sens dubte, quan en Rivera muntava un porta-retrats mentre parlava un altre. A la foto ja no recordo qui hi havia. Si Quim Torra, si Juncker borratxo o el cotxe que acaba d’estrenar. Tant se val.

Si se la foten, asseguts a l’escó no acceptaran mai cap proposta política constructiva que vingui de qualsevol altre, perquè això els condemna. Ells viuen de dir que ningú no fa res. No poden permetre que ningú faci res. Cultura? “Nye, nye, nye, la vostra cultura és supremacista, no, punyeteros castellets”. ¿Obrir delegacions a l’exterior per vendre turisme, vi, maduixes, oli, teatre o traduccions de llibres? “Nye, nye, nye, això són 'vuestros chiringuitos', no”. Pobresa energètica? “Nye, nye, nye, vosaltres només penseu en el monotema, per això us ho tomba tot el Tribunal Constitucional, no?” Per tant, acceptem-ho. Si no se la foten, resulta que ens els mereixem. Que mereixem que ens governin. Que ens mereixem els cartells, els porta-retrats, els pergamins i el mal humor. Diumenge, si això passa, us ensenyaré un cartellet on hi digui: “Porteu-me al bar”.