Una època extravagant
L’editorial Comanegra ha tingut la bona pensada de publicar Contes extravagants, del gran Mark Twain, amb traducció de Jaume Creus. Repescar els clàssics sempre és interessant i revisitar l’autor dels inoblidables Tom Sawyer i Huckleberry Finn sempre és un plaer. Però diria que aquesta edició s’ha fet amb una intenció ben determinada, com ens ve a dir al seu pròleg el traductor dels contes, Jaume Creus, que també els ha seleccionat.
Com sabeu, Mark Twain és un autor irònic i mordaç i en aquests contes fa una autèntica exhibició d’aquests dots. Però el que resulta curiós —impactant i hilarant a la vegada— és que els arguments que la ment brillant de Twain va imaginar per escriure aquests contes extravagants, amb la intenció de fer-nos somriure i riure, s’assemblen molt, massa, a l’actualitat que estem vivint en aquests moments. Segona dècada del segle XXI, una època extravagant.
Mark Twain, per fer riure els seus lectors, imagina periodistes que no saben de què parlen, personatges ximples enlluernats per la fama, la fabricació compulsiva de mentides... Ja ho veieu.
El primer conte, Com vaig dirigir un periòdic agrícola, m’ha fet petar de riure, potser perquè he format part durant molts anys del gremi que s’hi retrata. El protagonista és un periodista amb anys d’experiència que es fa càrrec, temporalment, de la direcció d’un periòdic agrícola, en absència del director titular. Sense immutar-se, aquest director substitut publica algunes bestieses de l’alçada d’un campanar, com ara que els naps creixen als arbres o que la carabassa és un cítric.
El director titular, esverat, interromp les seves vacances i es presenta per posar fi al desastre, tot i que admet que “és cert que mai no havíem tingut abans tanta demanda del periòdic, ni havíem venut una edició de tant tiratge, ni aconseguit tanta celebritat...” però el seny li fa pensar: “¿però qui vol ser famós per la seva follia i fer fortuna amb les seves insanitats mentals?”. I ara digueu: quants noms us venen al cap per donar resposta a aquesta pregunta? Uns quants periodistes rics i famosos i fins i tot un president dels Estats Units.
El director substitut, quan sent les crítiques, es defensa amb arguments certament extravagants, com “he estat en el negoci periodístic catorze anys i en tot aquest temps és la primera vegada que sento dir que algú ha de conèixer alguna cosa per dirigir un periòdic”. I rebla el clau: “Li puc dir que com menys sap algú, més gran és la remor que provoca, i més alt el salari que rep”.
El que us deia: vivim temps extravagants, i aquest és l’adjectiu més suau que podem aplicar als disbarats que hem de veure, escoltar i viure cada vegada que ens connectem a un noticiari o obrim el diari. Segur que Mark Twain, si encara fos viu i veiés aquest primer quart de segle XXI, tornaria a dir, encara amb més convenciment: “És més fàcil enganyar la gent que no pas convèncer-los que han estat enganyats”.
Un home visionari, com va demostrar espectacularment assegurant que, com que havia vingut al món l’any de l’arribada del cometa Halley, el 1835, esperava poder marxar el 1910, amb la tornada del cometa. Va morir el 21 d’abril del 1910, l’endemà mateix que el Halley reaparegués per fer la seva màxima aproximació a la Terra.