Ho he vist en un bar del carrer Muntaner amb Provença. I en un altre, de Còrsega amb Villarroel. I en un altre, d’Aribau amb Rosselló. En els últims temps, a Barcelona, estan proliferant els locals que anuncien “Esmorzar de forquilla”. Són bars de menú, petitets, que poden oferir vedella amb bolets, cua de brau o bacallà a la llauna.
Sempre n’hi ha hagut, de locals que en serveixen, d’esmorzar amb forquilla. Però ara en surten molts més. I diria que és perquè els parroquians han canviat. A la Fonda Europa, de Granollers, t’hi continues trobant els pagesos que van al mercat dels dijous a vendre, sí. I als bars de la Boqueria t’hi continues trobant els paradistes i repartidors, que es lleven de matinada i a les onze ja tenen molta gana. I a can Vilaró hi ha els senyors simpàtics i polits de sempre, esclar. Vull dir que, fins no fa gaire, els locals que sempre s’hi han dedicat servien sobretot un parroquià de més de quaranta anys i de sexe masculí. Algú que feia una feina física. Les vegades que m’he trobat esmorzant de forquilla he estat l’única dona.
Però ara (a part dels guiris, que són a tot arreu) hi ha un públic més jove que també en fa, d’esmorzars de forquilla. Els dies de cada dia són gent que potser tenen poc temps per dinar (professors que acaben a dos quarts de dues i tornen a entrar a les tres, botiguers o esteticistes que no tanquen al migdia...) i que fan un àpat consistent a l’hora d’esmorzar per, després, fer un petit mos per matar el cuquet a l’hora de dinar. I els caps de setmana hi ha els grups d’amics i les famílies, que troben bonic esmorzar amb vi per, després, dinar tardíssim. Això enllaça amb el costum que tenen alguns cambrers que conec d’anar a berenar “de forquilla” un cop acabat el servei del migdia. Em sembla tan fantàstic poder esmorzar lletons, sardines a la brasa, pollastre amb escamarlans i poder berenar sushi...