Espanya s’asseu a la banqueta

1. Aquest és un dilluns important, judicialment. Espanya viurà una sacsejada política de la qual es parlarà durant temps. S'hi juguen molt tant el PP de Mazón i Ayuso com el PSOE d’un Pedro Sánchez que viurà un dia clau amb el fiscal general de l’Estat assegut al banc dels acusats. A València, Maribel Vilaplana tindrà la clau, com a testimoni, per aclarir minut a minut què va passar a El Ventorro, fora del restaurant i al pàrquing on Carles Mazón l’hauria acompanyat després d’un tiberi del qual no hem vist la factura. La periodista, que com a testimoni no pot mentir, hauria avui de desvelar tota la zona de foscor de Mazón, sobre aquells 40 minuts en què el president de la Generalitat Valenciana no va mirar el mòbil i no va agafar el telèfon a la seva consellera d’Emergències, que li trucava amb insistència. La mateixa setmana del funeral d’estat per les 229 persones que van morir a València hem sabut que Salomé Pradas era conscient, des de les 13.56 h, que el perill més gran vindria pel barranc de Poio. La irresponsabilitat de no fer prou per avisar la gent quan tocava no només hauria de fer dimitir Mazón, ni que sigui un any després, ni que sigui perquè els crits dels familiars de les víctimes li han remogut l’ànima, sinó que hauria de fer-li pagar judicialment la seva pena. Podia evitar moltes morts i estava, per dir-ho així, de sobretaula. Que ell no estigui ni imputat clama al cel.

2. Aquest dilluns a Madrid hi haurà una altra imatge insòlita. Per primera vegada, un fiscal general de l’Estat s’asseurà com a acusat en un judici. A Álvaro García Ortiz se l’acusa de revelació de secrets. La instrucció prèvia, basada en les investigacions de la Guàrdia Civil, considera que va ser ell qui va filtrar a la premsa un correu electrònic d’Alberto González Amador, parella de la presidenta de Madrid. En aquest correu, l’empresari reconeixia haver comès dos fraus a Hisenda, per valor de 350.000 euros, i oferia un pacte de conformitat a la Fiscalia de Madrid. És a dir, la parella de Díaz Ayuso confessava ser un defraudador i negociava rebaixar la condemna. Però mentre González Amador encara és hora que pagui per la xoriçada reconeguda, per a qui demanen sis anys de presó és per al fiscal. El judici comença aquest dilluns al Tribunal Suprem. El més sorprenent del cas és que l’acusen sense tenir cap prova. Ningú no ha trobat el suposat correu electrònic que García Ortiz hauria passat a la SER i a Eldiario.es. Si el fiscal se’n surt, serà un cop per a Ayuso i un altre match ball salvat per a Pedro Sánchez.

3. Mentrestant, José Luis Ábalos continua de diputat al Congrés, el criden a declarar pels casos que l’esquitxen i, a diferència de Santos Cerdán, no se’n va a presó. Només hi ha dues explicacions possibles perquè, a hores d'ara, continuï en llibertat: o les proves són molt més febles que els indicis que creia tenir la Guàrdia Civil a través de les seves investigacions, o bé Ábalos –i també Koldo– està pactant amb la Fiscalia un acord per salvar-se, més o menys, a canvi d’ajudar a estirar la manta perquè caigui tothom. Ja ho va explicar la dona d’Ábalos a la televisió: coneixent-lo, no caurà sol. Per rebaixar molt la seva pròpia pena, Ábalos cantarà? De moment, al circ del Senat Pedro Sánchez va negar el finançament irregular del partit però va admetre que sí, que en algunes ocasions ha rebut diners en efectiu, sempre menys de mil euros i contra factura, per les seves despeses personals. El detall dels sobres i els pagaments en metàl·lic va passar molt desapercebut, perquè el periodisme va decidir fixar-se en el nou model d’ulleres que estrenava el president del govern d’Espanya. És allò del dit i la lluna. I els mitjans, i part de l’oposició, hi van caure de quatre potes.