Dels Festivals Wagner a Barcelona (1913)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’article d’Ignasi M. Folch i Torres (Barcelona, 1884-1927) a 'Revista Musical Catalana' (VI-1913). Abans-d’ahir va fer 210 anys del naixement de Richard Wagner (Leipzig, 1813 - Venècia, 1883) i el setembre en farà 140 de la seva mort. El wagnerisme va arrelar i créixer amb un vigor molt particular en sensibilitats d’una Catalunya renaixent que copsava afinitats amb l’esperit nacionalista del compositor alemany. 

Tothom sap la magnificència amb què a Barcelona es festejà el Centenari de la naixença del reformador del drama líric, Ricard Wagner, mercès als exemplars esforços de la benemèrita Associació Wagneriana; tothom recorda encara les apoteòsiques i conscients ovacions d’aquella gran gentada congregada durant els Festivals en el Palau de la Música Catalana, i més que ningú, segurament (no per pròpia vanitat sinó per ésser el fruit de la llavor llençada any darrere any), els fundadors de l’Associació Wagneriana, els precursors a Barcelona de l’art magnífic del geni alemany, al cap dels quals ha figurat sempre ardidament en Joaquim Pena, a qui tant deu per sa esforçada acció en pro del nou art –i, amb ell, al mestre Domènech Español–, la cultura musical catalana. [...] Fou primerament la premsa espanyola la que, capacitada de la magnificència dels nostres Festivals, elogià dignament l’esforç que representava llur celebració, elogis als quals seguiren després les ressenyes i comentaris, força ditiràmbics, de les principals revistes i periòdics, i poc després de les revistes musicals franceses, angleses i alemanyes, totes les quals, en llurs comentaris de la celebració del Centenari de Wagner, han tingut entusiastes i expressius mots d’admiració per a la nostra Barcelona i per a l’Associació Wagneriana. Barcelona, cal dir-ho, ha estat una de les capitals d’Europa on s’ha commemorat amb més solemnitat la fausta data del 22 de maig de 1813. [...] Una altra mostra, i ben eloqüent per cert, de la significació i importància dels Festivals Wagner de Barcelona és lo succeït a Munic el mateix 22 de maig en la celebració allí del Centenari del mestre. Un dels organitzadors elogià l’obra dels wagnerians catalans i de llur benemèrita associació, amb un crit de “Visca Barcelona”, contestat unànimement. [...] Veus aquí, doncs, la doble transcendència artístico-patriòtica atribuïda als nostres Festivals Wagner. I encara una altra en tingueren per a nosaltres, car demostraren principalment a Espanya i al nostre poble, massa poc confiat en el propi valer algunes vegades, un gran sentit de catalanitat, la nostra potència artística i la realització d’una obra colossal, com és la de Wagner, aportada per complet a la nostra espiritualitat. Car, excepte dos artistes, tots els demés elements directors i executants foren nostres, catalans, nascuts i creats a l’escalf de l’ideal de civilització que ens mou: l’Orfeó Català, la “veu sentimental de Catalunya”, segons la formosa frase del savi Prelat; l’orquestra, composta per lo millor del nostre professorat, honra de Barcelona; els mestres Lamote i Millet, glòria de Catalunya; el tenor Viñas, l’il·lustre artista català arreu admirat; [...].