Estimada Anna Manso, tinc un negoci guapo per a tu

Estimada Anna Manso, t’escric, mitjançant el sistema epistolar que ens sol caracteritzar als lletraferits, perquè l’altre dia escrivies un article a l’ARA que em va omplir el cor de sutge. Es deia: “Persona que no em coneixes de res, no em diguis guapa”. Hi explicaves, farta de la pressió estètica, les vegades que els homes et diuen això. Amb exemples. En una botiga de telèfons, al súper, en un restaurant... Deies que això no va de bellesa i que als homes, en canvi, no els ho diuen.

Estimada Anna, em sap greu semblar una arrossegada i una envejosa, però, sisplau, em podries passar les adreces d’aquestes botigues? La de telefonia, el súper i el restaurant. Hi penso anar avui mateix, a veure si em trobo amb la teva mateixa dissort. Però ja et dic ara que segur que no. Hi ha gent, com jo, que sempre té sort. A mi, justament, m’encantaria que em diguessin “guapa”, ai, sí, encara que fos per amabilitat. “Intel·ligent” ja m’ho diuen, però com que és veritat, no m’afecta. L'única persona que m’ha dit “guapa” en els últims temps és la perruquera, després de fer-me el cap. M’és igual que els d’aquests establiments teus ho facin per ser amables, per ser llepons o per si deixo propina. Si em diuen “guapa”, en deixaré. Vet aquí el meu proxenetisme de baixa intensitat. Si veig que la cosa funciona, que em diuen “guapa”, vaja, et proposo un negoci. A tu, sentir-te dir “guapa” a les deu del matí per un desconegut (no sé si una desconeguda també) t’espatlla el dia. A mi me l’arreglaria. No patim més; puc fer-te els encàrrecs. Quan hagis d’anar a comprar un carregador d’aquells de càrrega ràpida que valen cinc euros, jo t’hi vaig. Quan et calguin llaunetes de gat, un pit de pollastre i un api, jo t’hi vaig. I quan hagis de dinar amb algú que et vulgui fer una proposta, jo t’hi vaig. Gràcies, moltes gràcies, gua...

Perdó, que se m’escapava.