Qüestió de mentalitat (1986)
Peces històriques
Editorial publicat aquest mes fa quaranta anys pel diari Avui (21-II-1986), que dirigia aleshores Josep Faulí i Olivella. Feia quatre dies que els dotze països que integraven llavors la Comunitat Econòmica Europea (CEE) havien firmat l’Acta Única Europea, la primera reforma del Tractat de Roma del 25 de març del 1957. En el govern de Felipe González, ministres com en el cas esmentat el d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Carlos Romero Herrera, posaven encara més aigua al vi ja aigualit de l’autonomia atorgada a Catalunya no feia gaire més de sis anys.
L’ingrés a la Comunitat Econòmica Europea implica un seguit d'acomodacions, ja que la signatura del Tractat de Roma obliga a acceptar la legislació comunitària. El govern de Madrid, per tant, ha d'afrontar la nova situació i ningú no pot criticar que ho faci. Aquesta adaptació ha de combinar elements diferents, entre els quals, per a nosaltres, n'hi ha un de tan important com la legislació autonòmica. No es tracta, però, de cap situació nova a Europa, on, per exemple, Itàlia i Alemanya Occidental en viuen de força semblants. Cal admetre, però, que una organització amb autonomies pot crear més problemes, a l'hora de l'adaptació comunitària, que no pas un estat estrictament unitari. Ningú no es pot escandalitzar, doncs, que als despatxos ministerials de Madrid es treballi en aquesta línia d'adequació. Però potser ens ha de preocupar la forma com es fa. I encara més que la forma, la mentalitat amb què s'emprèn aquesta tasca. Un exemple, com a mostra. En un paper de treball de la secretaria general de Pesca Marítima del ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació s'estudia la qüestió, pel que fa a aquest sector en concret, i s'arriba a la conclusió que no hi ha més sortida que l'anul·lació de les competències autonòmiques i la potenciació dels mecanismes de coordinació. El funcionari, el tècnic o el polític, qui sigui, es traeix, perquè només té imaginació per tallar una cosa que tot just comença com és l'autonomia. I si això passa en aquest sector, també podria passar en d'altres... L'esmentat document, que resulta molt instructiu, posa com a exemple, precisament, la Generalitat de Catalunya i explica que aquesta, de les competències que li són reconegudes al reial decret 665/1984, haurà de perdre el suport a les organitzacions de productors pesquers, el control del règim de contractació, la normalització i tipificació dels productes, l'establiment del registre oficial de l'activitat, la sanció als infractors i la gestió i concessió d'ajudes. Ben segur que no és el moment d'esglaiar-se, ja que no ens trobem en la situació descrita. El que esglaia, però, és la mentalitat amb què el govern central enfoca la qüestió, basada en el recel envers el fet autonòmic. El document de treball esmentat posa de manifest una actitud completament oposada a la correcta: l'autonomia hi és tractada com a excedent i molèstia, no com a part constitutiva i irrenunciable de l'Estat. I és això el que cal denunciar, més enllà d'una decisió tècnica concreta. Decisió que, en aquest cas, no ha passat per ara de l'estat de proposta.
