Estrena del Virolai a Montserrat (1880)

De les cròniques de Gaietà Cornet i Mas (Barcelona, 1824-1897) publicades a Diario de Barcelona (25/27-IV-1880) sobre les festes del Mil·lenari de Montserrat i l’estrena tal dia com avui -festivitat de la Verge- del Virolai. Traducció pròpia. Enguany s’escau el segon centenari del naixement de Gaietà Cornet i Mas, enginyer industrial i escriptor, impulsor aquí de la taquigrafia, un coneixement pràctic determinant pel progrés del periodisme en aquell tombant de segle. 

25-IV-1880. Pocs espectacles més animats i grandiosos podran donar-se com el de l’arribada al Monestir de Montserrat, al capvespre d’avui, del Nunci Apostòlic de Sa Santedat, dels senyors bisbes i d’altres persones que els acompanyaven. La massa imponent de roques que rodegen el Monestir completaven l’efecte de l’entrada. Ben plens ja tots els allotjaments per famílies de la capital catalana i d’altres ciutats, famílies que van sortir a la placeta i al balcó que dona al davant de les cel·les de Sant Alfons i que es van afegir a romeus vinguts d’arreu i van fer que a Montserrat hi hagués un moviment vertaderament encantador. A la plaça esperaven al Nunci i als seus acompanyants l’abat mitrat de Montserrat, Miquel Muntadas, la comunitat de monjos benedictins, individus de la Junta del Mil·lenari i comissions amb pendons i estendards. L’abat era sota el pali que alçaven membres de la Junta organitzadora del Mil·lenari. Rere l’abat hi havia el bisbe de Tortosa. El nunci i els bisbes de Barcelona, de Vic i de Menorca venien en un landó arrossegat per quatre cavalls vigorosos. Quan el cotxe entrava a la plaça, la força militar amb bandera i música que havia anat en tren, i que va pujar des de Monistrol per la drecera, ja es trobava formada, així com la guàrdia civil. Va arrencar la música amb la marxa Reial mentre les campanes de l’església anunciaven el faust esdeveniment i es disparaven bombes [sic] i petards que ressonaven per aquells cingles. És impossible descriure la formosa escena que ha presenciat la gernació aquí aplegada en el moment de dirigir-se la comitiva cap al temple. Era un d’aquests quadres que requerien la mà experta d’un pintor que sabés traçar amb tota la seva bellesa l’admirable paisatge de Montserrat, la severitat de les vestimentes sacerdotals i la joia que reflectia en els seus rostres un sentiment intens de religiositat. Dins el temple s’ha cantat la Salve per l’escolania, postrant-se tothom als peus de la Verge Sobirana, Patrona de Catalunya, en llaor de la qual se celebren les festes del Mil·lenari. [...] Uns romeus ens han dit que tots els trens que ahir sortien de l’estació de Saragossa anaven plens de viatgers que es dirigien a Montserrat. [...] Aquest matí hauran sortit de Barcelona en direcció a Montserrat un bon nombre de socis del Círculo Ecuestre muntats a cavall. [...] Es calcula que aquests dies han pujat a Montserrat unes vint mil persones. [....] 27-IV-1880. El Jurat del Certamen Musical del Mil·lenari ha premiat com a millor Virolai de la Verge de Montserrat el presentat pel mestre Josep Rodoreda sobre poesia de Jacint Verdaguer. Un cor de veus ha estrenat aquest Virolai, una composició de melodia sentida, ingènua, d’aire català i escrita amb molt enginy artístic. Tot el públic ha escoltat el Virolai agradosament, tant en la primera audició com en totes les altres en les quals ha estat interpretat en dies successius, i cada cop amb més calorosos aplaudiments. [...]