Exili o mort

Alberto González Amador, parella de la líder del PP de Madrid, considera, i així ho ha dit al Tribunal Suprem, que ha estat víctima d'una conxorxa política que tenia com a objectiu últim desgastar la seva parella. Acusa un altre senyor, Álvaro García Ortiz, màxim responsable del ministeri públic, d'haver-lo "matat públicament" amb la filtració dels seus assumptes, que justament estaven "poc filtrats": estaven més tèrbols que un vi de mínima intervenció. "M'han destrossat la vida: o me'n vaig d'Espanya o em suïcido", ha dit a l’al·legat final.

Cadascú pot sentir que li destrossen la vida d’una manera. He sentit aquesta frase, sobretot, a familiars de víctimes de la dana i d’accidents de cotxe. A pares que han perdut fills, a fills que han perdut pares. Jo trobo que quan el dany és més aviat "moral" has de dir que te l’han "arruïnat", per evitar comparacions cruels. "O me'n vaig d'Espanya o em suïcido" és una afirmació molt contundent. Sorprèn, sobretot, la contraposició. O exili o mort. Totes dues accions, marxar d’Espanya o suïcidar-se, no tenen la mateixa gravetat (o almenys no la tenen per mi). Jo, esclar, en cas de destrossa de vida per filtració d’enriquiment triler, i sent del PP, no em mouria d’Espanya. Al contrari. Em passejaria amb orgull per Callao. El votant del PP altres coses no, però aquesta la comprèn molt bé (que l'hi diguin a Eme Punto). Però, naturalment, el que li haig d’aconsellar és que marxi d’Espanya. Pot anar a fer companyia al rei emèrit. Una colònia d’espanyols patriotes però defraudadors –incapaços de tributar al país que tant estimen– a l’acollidora Abu Dhabi em sembla una opció possible. El suïcidi, esclar, no l'hi puc aconsellar, entenent, no cal dir-ho, la seva gran dissort.