La famosa Grada Jove de Can Barça

Home (i dona), aquest cap de setmana recuperem dos debats apassionants que arrosseguem des de fa temps i que encara estirarem uns quants segles més. Efectivament, ho ha endevinat, li parlo de l'etern "toros sí, toros no" i del ja clàssic "Qatar a la samarreta sí, Qatar a la samarreta no". Quan d'aquí 100.000 anys, algú grati la terra a la recerca del passat, trobarà dos esquelets agafats pel coll. Seran els dos últims espècimens de la nostra civilització que van morir escanyant-se mútuament. L'un defensant que els toros duguessin Qatar al llom i l'altre que es toregessin samarretes.

Però si li sóc sincer, a mi el debat que realment m'interessa és un altre. L'anomenat "Grada Jove sí, Grada Jove no". Estic tant d'acord amb la gent que argumenta coses com que "al camp del Barça ha d'haver-hi ambient" o que "tothom hauria de dur samarretes per donar color a l'estadi". És que és tan important tot això! Imagini's, un senyor (o una senyora) que està mirant el Barça a Pequín, ha de veure una graderia plena de festa i de color. Sí, ja sé que els aixafaguitarres ara em diran: "Però, com vol festa i color a les dotze del migdia, hora a què aviat jugarem per poder vendre els drets televisius als xinesos?" Bé, escolti, estimem el Barça o no l'estimem? Sí, oi? (o no, si vostè és de can ràbia). Doncs tot sacrifici pels colors és poc. Al futbol del segle XXI, el soci no importa. Qui importa és l'espectador i si l'espectador vol espectacle, hem de donar-n'hi. I si per tenir audiència a Austràlia hem de jugar un dijous a les tres de la matinada, doncs un dijous a les tres de la matinada tots al camp vestits de blaugranes i fent l'onada. I si el rival és el Rayo Vallecano, amb més motiu. I si volem reblar el clau, que La Cubana instal·li gent seva per la graderia fent cubanades i que Comediants tregui el senyor Lluna i el senyor Sol llançant petards. I visca l'espectacle televisiu!!