05/02/2016

6/2: Avui comença el Sis Nacions de rugbi

1 min

Per a alguns de nosaltres aquest és un dels grans esdeveniments esportius de l’any, i ja ho era quan se’n deia de les Cinc Nacions, abans que s’hi afegís Itàlia: Escòcia, Gal·les, Anglaterra, Irlanda i França. Certament, competeix, en els anys que toca, amb el Campionat del Món de rugbi, que hi suma les fabuloses seleccions del sud: Nova Zelanda, Sud-àfrica, Austràlia i l’Argentina. El Sis Nacions ens apassiona perquè ens agrada el rugbi com a esport i com a espectacle dins del camp. Perquè ens agrada el seu ambient i la seva mítica fora del camp. Però cal reconèixer que també hi ha un matís polític. El nom i la litúrgia del Sis Nacions desmenteixen d’una manera planera i fàcil d’entendre la trampa intencionada de la cultura política espanyola: la incapacitat de distingir entre estat i nació. I aquesta trampa de la cultura política espanyola és la clau de la seva actitud, el fonament del cercle pervers: no podeu decidir si voleu un estat perquè no sou una nació i no sou una nació perquè no sou un estat. Doncs se’n diu Torneig de les Sis Nacions i no és el dels Sis Estats. Quan vèiem fa anys aquells partits i la seva litúrgia, ja somiàvem veure algun dia un partit a Barcelona del Torneig de les (ara) Set Nacions.