09/02/2016

10/2: Espanya, de vegades, perd el món de vista

1 min

Antonio Machado va escriure: “En mi soledad, he visto coses muy claras, que no son verdad”. De vegades, les societats, com les persones, entotsolades, sense escoltar els altres, sense contrastar els seus pensaments amb els contraris per tal d’airejar-se i de trobar síntesis, acaben construint visions del món cada vegada més enderiades i excèntriques, que perden el contacte amb la realitat i esdevenen veritables castells en l’aire. Parlant només ells amb ells mateixos, acaben entrant en una espiral de veure qui la diu més grossa i s’allunyen cada vegada més del sentit comú fins a arribar a trobar normals i plausibles coses que no ho són en absolut. Per exemple, acaben trobant normal que en una democràcia es posin a la presó uns titellaires per una obra de teatre. O que es jutgin uns càrrecs públics per haver posat unes urnes per preguntar l’opinió als ciutadans. O que votar es consideri una acció antidemocràtica i impedir votar el súmmum de la democràcia. A base de no escoltar i d’anar-hi donant voltes endogàmicament, es perd el món de vista. No és una metàfora: només cal veure algunes tertúlies. I s’acaba perdent el sentit de la proporció i de la realitat. (Tant de bo a Catalunya no ens acabi passant.)