Fede Sardà: “Tinc molt clar que no marxaré d’aquí fins que em mori”

Porta gairebé cinquanta anys dedicant-se al món de la nit, però les seves aficions van més enllà de la matinada. Home polifacètic, Fede Sardà (Barcelona, 1951) és un apassionat del ping-pong, la màgia i els escacs. Dedica part del seu temps a col·laborar amb les ONG.

¿L’èxit de Luz de Gas continua tan vigent com el primer dia?

Sí! I té mèrit! Perquè tenim un govern de dretes a qui no li interessa la cultura. El 21% d’IVA que ens han imposat és un disbarat. Ha acabat de rematar cinemes, teatres i discoteques que lluitaven per sobreposar-se a la crisi i que finalment no han tingut cap altra opció que tancar. Nosaltres hem pogut resistir gràcies a la fidelitat dels clients, però em vénen tots els mals quan veig que aquests impostos que han de servir per pagar infraestructures i obra social van a parar a mans de personatges com Bárcenas, Millet i Rato. Tenim polítics corruptes, banquers que són uns lladres i capellans que toquen el cul als nens. És una vergonya.

Ha estat obrint cada nit des de la seva inauguració. Per què ara ha deixat de fer-ho?

Tot i que seguim omplint la sala els caps de setmana, fa pocs mesos vaig decidir que era el moment de prioritzar l’empresa i aprimar el negoci per adaptar-lo a les circumstàncies de crisi actuals. Obrim temporalment de dimecres a dissabte. I els dilluns i dimarts cedim el local per a presentacions de grups. Això sí, continuem fent deu concerts a la setmana i quatre-cents a l’any. El meu compromís amb la música en viu va més enllà dels diners i la rendibilitat.

¿També manté intacta la seva implicació amb les ONG?

És inherent a Luz de Gas i a la meva persona. Els meus germans i jo venim d’una família molt humil i sabem què és ser pobre i lluitar per tirar endavant. Estem molt orgullosos de veure que ho hem aconseguit. Sobretot ells, els malparits! Mantinc un vincle molt estret amb el Pare Manel i el Pare Elías, i també col·laboro amb El Chiringuito de Dios pagant un pis per als sensesostre. Una persona pot sobreviure amb un entrepà al dia, però no ho pot fer sense dutxar-se ni canviar-se de roba amb regularitat. Això mina la moral de qualsevol.

Per Luz de Gas hi han passat famosos com Mick Jagger i Kevin Costner. Joan Laporta és qui l’ha fet més popular?

Gràcies a ell ara em coneixen fins i tot a Despeñaperros de Abajo, però puc assegurar que tot allò que es va dir sobre el Jan i les seves suposades festes a costa del Barça és absolutament fals. Va venir en alguna ocasió, però mai no va pagar una sola consumició perquè era íntim amic meu i sempre el convidava. No va ser l’únic membre del club que va posar el meu nom, i el de la sala, en boca de tothom. Xavi Hernández i el seu famós “Presi, ens veiem al Luz de Gas!” també va tenir un gran ressò mediàtic. Ho va dir per afecte a Laporta en un 99% i per simpatia a mi en l’1% restant.

Els germans Bordas, propietaris del grup d’oci i restauració Costa Este, acaben de comprar el seu local...

Sí, han comprat el local per tres milions d’euros. Però mantinc l’empresa, la marca i la llicència per continuar al mateix lloc fins al 2035. Va ser una traïció del Ramon i el Javier Bordas, perquè sent amics meus van negociar l’operació sense dir-me res. Cap dels dos té dignitat professional, només els interessen els diners.

Quina ha estat la finalitat d’aquesta compra?

El Javier em va reconèixer que només els funciona una de les discoteques que tenen per sobre de la Diagonal. Pensen que sóc un vell i que no em queda gaire recorregut en el món de la nit, per això pretenen quedar-se amb un local, un ambient i uns clients que he construït al llarg de tota una trajectòria. Ara bé, tinc molt clar que no marxaré d’aquí fins que em mori.

¿Per evadir-se dels problemes el millor antídot és continuar fent de discjòquei?

Les actuacions més sonades que he fet últimament són el tancament d’El Bulli i la boda del Xavi del Barça. Vaig començar amb 16 anys, els caps de setmana. Amb 63 encara no me n’he cansat! Ara ho faig sobretot per ajudar la gent necessitada, perquè tot el que guanyo els ho dono a ells. Opino que viure i ser feliç costa molt poc.

¿La seva felicitat passa pel ping-pong, la màgia i els escacs?

He sigut campió d’Espanya de ping-pong per equips els últims quatre anys. Però tot i que m’entreno una hora i mitja al dia, això ha estat possible gràcies al Pep Palés i el Li Qi, que van ser subcampió d’Europa i campió del món respectivament. Jo porto la camioneta i l’aigua... La màgia i els escacs també m’agraden molt, però són només dues grans aficions.