La ferida sagnant de la guerra de Síria
“Cada cop que sentim una explosió dic a les meves filles que no tinguin por, que no plorin, que Déu ens protegeix, que tenim esperança”. Aquest és el testimoni, recollit per l’ARA, de Xams Alkhatib, una mestra d’anglès siriana que viu sota les bombes a Guta, el districte de la perifèria de Damasc on el règim de Baixar al-Assad fa dies que està perpetrant una massacre davant la indiferència d’Occident. Segons l’Observatori Sirià de Drets Humans, en una setmana han mort més de 400 persones, incloses 150 criatures, i hi ha hagut més de 2.000 ferits.
Els Estats Units i Europa ja fa temps que van decidir abandonar Síria a la seva sort, cosa que significa deixar-la en mans d’Al-Assad i dels seus aliats russos. Sobretot un cop es va aturar l’arribada de refugiats a Europa gràcies a un vergonyós pacte amb Turquia perquè els retingués en el seu territori i evités que fessin el salt al continent. Però malgrat tot, la guerra continua fent estralls, i Al-Assad està decidit a massacrar la població civil que encara viu en zones controlada pels opositors.
La tragèdia de Guta serveix per recordar que, set anys després, la ferida siriana continua sagnant. Si el sistema de governança mundial que representa l’ONU no és capaç ni d’obligar a obrir un corredor humanitari per ajudar la població civil, de què serveix? Si la Unió Europea no fa un pronunciament polític clar al respecte, com pot aspirar a ser un actor internacional important? Però res de tot això passarà si l’opinió pública internacional no s’indigna ni la societat civil es mobilitza. Al-Assad actua amb impunitat perquè se sap protegit per Putin i té la certesa que Brussel·les i Washington no mouran un dit.
Una intervenció militar és ara una opció molt remota i de resultat incert, però sí que ha de ser possible imposar un alto el foc a totes les parts i obrir una taula negociadora al més alt nivell que substitueixi les actuals, que han demostrat ser poc operatives. La solució no pot passar, en cap cas, perquè el règim d’Al-Assad esclafi la revolució i continuï amb les matances indiscriminades. Hi ha d’haver un compromís entre les diferents faccions per conviure en un règim democràtic homologat que impedeixi els abusos d’uns contra els altres. Qualsevol altra solució convertirà Síria en un focus d’inestabilitat.
