Brexit i democràcia: un cas límit

FilòsofÉs gairebé segur que el Brexit suposarà, a curt termini, un greu problema per als habitants del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord. És també molt probable, però, que a mitjà o a llarg termini aquell racó del món s'adapti a les circumstàncies i recuperi la influència internacional que ha tingut sempre. No estem parlant de certs països que algun ingenu va batejar, de manera un pèl precipitada, com a "economies emergents", sinó d'una realitat socialment estable i econòmicament seriosa. Sigui com sigui, la incertesa que viu el Regne Unit –i que comparteix, per raons òbvies, la resta d'Europa– és realment important. El cap de setmana passat, per exemple, hi va haver una important manifestació a favor d'un segon referèndum sobre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Què passaria si se celebrés aquest segon referèndum? Als qui es vegin amb cor d'anticipar-ne el resultat, els recordo la immensa errada de les prospeccions demoscòpiques relacionades amb la consulta del Brexit.

Darrerament, s'ha posat de moda qüestionar la legitimitat democràtica dels referèndums. De tots els referèndums? No, esclar! El referèndum amb què es va aprovar la Constitució espanyola l'any 1978 no tan sols era legítim i exquisidament democràtic, sinó gairebé sagrat i vàlid fins a la fi dels temps. En canvi, si se'n fes un a Catalunya –fins i tot consensuat i legal des de la perspectiva de l'Estat– no valdria res. Aquesta frivolitat argumentativa en relació als referèndums podria arribar al paroxisme en cas que al Regne Unit se'n celebrés un altre a curt termini per corregir el resultat de l'anterior. Si ho contemplem com un simple cas concret, la qüestió resulta, al capdavall, anecdòtica; si l'avaluem, en canvi, com l'inici d'una nova disfunció en el si de les democràcies representatives, l'assumpte adquireix una altra dimensió. En efecte, ¿quines possibles conseqüències tindria fer una consulta vinculant d'aquí –posem per cas– un any, o fins i tot menys?

La primera, i més òbvia, una crisi de legitimitat dels mecanismes reglats de representació, que segurament serien percebuts des de la perspectiva de la fragilitat, no de la flexibilitat. En efecte, tot i que hi va haver moltíssimes persones implicades en la permanència del Regne Unit en el si de la Unió, és ara, quan les coses venen molt mal encarades, quan se'n mobilitzen moltes més. Què hauria passat si, en comptes de la ruptura expeditiva que, 'de facto', planteja la Unió Europea, el procés s'hagués resolt per mitjà d'un comiat lent i amistós? Algú creu, de debò, que ara hi hauria tanta gent disposada a repetir el referèndum? És aquest fet el que pot desposseir de legitimitat la segona consulta i, de passada, la mateixa idea de referèndum en relació als mecanismes de representació. Llavors, la cançoneta que els referèndums desacrediten la democràcia perquè són molt manipulables, etc., acabaria imposant-se.

En segon lloc, i relacionat de manera molt estreta amb el que acabem de dir, se subratllaria perillosament la volubilitat i inconsciència dels votants. Aquest no és un tema qualsevol: és el que va presidir la política europea a l'època d'entreguerres. Poca broma. També podria ser, per descomptat, que la rectificació fos llegida com una mostra de maduresa democràtica, però em sembla més aviat improbable.

En tercer lloc, i finalment, la simple perspectiva d'un segon referèndum donaria lloc –i crec que no exagero– a un dels moments àlgids en la història de l'especulació borsària i de totes les martingales econòmiques imaginables. No es vendria com una capitulació forçada per les circumstàncies sinó com una truculenta "segona oportunitat". Indirectament, aquest assumpte, que no és de cap manera secundari, afectaria també la credibilitat de les institucions democràtiques: associar el diner fàcil amb una rectificació política és una de les pitjors combinacions que es puguin imaginar...

Crec que la situació en què es troba ara mateix el Brexit va més enllà d'un cas local. Totes les opcions són dolentes. Si els resultats del referèndum segueixen endavant i el Regne Unit queda estancat econòmicament ni que sigui un parell d'anys, la culpa serà dels defectes de la democràcia: "Som aquí per culpa de les mentides de Nigel Farage", etc. Si es fa una altra consulta, també: "Repetir un referèndum mostra la feblesa i precarietat del sistema", etc. La veritat és que l'única sortida que em sembla raonable és la d'una negociació possibilista, de mínims. Els referèndums són una eina més de la participació democràtica, i s'han d'utilitzar quan calgui... però 'només' quan calgui.