Publicitat
Publicitat

L’EDITORIAL

La formació professional dual, l’eterna assignatura pendent

Només un de cada deu alumnes de formació professional (FP) cursa la modalitat dual. Aquest model, inspirat en el sistema alemany i que es va començar a aplicar fa cinc anys, es diferencia de la FP convencional perquè combina l’aprenentatge a l’aula amb un de pràctic i remunerat en una empresa. Aquesta part pràctica és la que ocupa més hores a l’alumne. En canvi, en el model convencional, la formació es desenvolupa sobretot a l’aula i després hi ha un petit període de pràctiques a l’empresa que és més curt i que no està remunerat.

Estudiar una FP augmenta les possibilitats d’inserció laboral després de graduar-se, però en el cas de la modalitat dual encara més: el 70% dels alumnes troben feina en els nou mesos posteriors a haver finalitzat els estudis. La FP dual també ofereix la possibilitat a les empreses de formar una persona d’acord amb les seves necessitats, els seus processos i la seva cultura empresarial. Això millora la gestió dels recursos humans, perquè permet incorporar a l’empresa un capital humà amb les competències i habilitats que necessita.

Malgrat els avantatges que ofereix aquest tipus de formació, tant per a l’alumne com per a les empreses, encara segueix sent una assignatura pendent, perquè només un 10% dels estudiants opten per aquesta modalitat. El departament d’Ensenyament s’ha proposat arribar en 10 anys al 40% d’alumnes que cursin la FP dual, no seria fins aleshores que Catalunya se situaria en els estàndars europeus. Amb un 32% d’atur juvenil entre els menors de 25 anys, aquesta modalitat formativa és una molt bona opció, però perquè pugui continuar expandint-se cal la col·laboració de les empreses, de les cambres de comerç i de les organitzacions empresarials com ara la Cecot o Pimec, ja que a Alemanya, per exemple, el 50% de la col·locació dels graduats en FP dual es fa en empreses petites (el que a Catalunya serien empreses mitjanes).

Cal enmirallar-se en Alemanya, no només pel que fa a la mida de les petites i mitjanes empreses, sinó també per poder desenvolupar polítiques de recursos humans que permetin incorporar-hi més alumnes d’aquesta modalitat de FP. La figura de l’aprenent de tota la vida torna i necessitem que es quedi i es professionalitzi.

Riure, malgrat tot

Més continguts de