Fracàs dels toros a TVE
Dissabte a la tarda van tornar els toros a la televisió pública espanyola en horari protegit. Es tractava d’una corrida benèfica a Albacete per recaptar fons per als discapacitats de la ciutat. TVE considera que es tracta d’un contingut que compleix la funció de servei públic perquè difon la tradició del país. Per tant, els toros es consideren un bé d’interès general per a l’audiència. Aquesta és l’excusa que permet vulnerar l’horari infantil.
La retransmissió continua sent caduca. Plans aeris gravats de la ciutat per començar acompanyats d’una melodia de guitarra espanyola. Quan arrenca el directe des de la plaça ens enfoquen els comentaristes i ensenyen imatges de l’ambient de la plaça i els preparatius a la zona dels professionals del toreig. Que el relat està passat de moda es fa evident en la prèvia de la corrida. El realitzador va fent plans només de les dones del públic. Noies joves, amb ulleres de sol o barret, que esperen que surti el brau a la plaça. Per tant, el regust de naftalina i el filtre masclista impregnen una narració ja, de per si, caduca i lesiva.
El llenguatge audiovisual durant el toreig està acotat. En el moment en què el torero endinsa l’espasa al llom de l’animal hi ha un combinat de primers plans i plans detalls que fereix la sensibilitat de l’espectador poc avesat a aquestes imatges. És el moment que visualment desprèn més intensitat però també més agressivitat i violència. Només es repeteix un cop. I una vegada el brau queda tombat a terra recorren als plans generals de la plaça excepte en el moment de tallar-li l’orella, que són una mica més concrets i explícits.
Dissabte les pauses de publicitat eren molt brusques. De fet, els narradors de la corrida ni s’assabentaven que arribaven els anuncis. La cadena tallava l’emissió i deixava els comentaris a mitges. Curiosament, les pauses de publicitat coincidien amb el moment d’emportar-se el toro mort arrossegant-lo per l’arena. Tot plegat és una mena de censura visual per suavitzar i dissimular una bona part de la realitat d’aquesta tradició: la crueltat contra els animals.
Pel que fa a l’audiència, la retransmissió també va ser un fracàs. La corrida va marcar el mínim històric d’aquest gènere. A Espanya només van veure-la 878.000 espectadors, i es va convertir en la quarta opció de la tarda. A Catalunya 67.000 persones. I amb aquestes xifres a sobre diuen que s’emet per interès general.