El fracàs de J.J. Vázquez
Telecinco només ha necessitat deu programes per carregar-se Cuentos chinos, el programa de Jorge Javier Vázquez per lluitar contra El hormiguero. Ni el presentador ni els responsables del format han trobat la fórmula.
¿Quins han sigut els errors de Cuentos chinos?
L’artificialitat del presentador: Hi ha hagut un excés de confiança en la tirada mediàtica de Jorge Javier Vázquez. En l’estrena, ell mateix comunicava la dada dels dies exactes que el públic no el veia en pantalla. D’altra banda, el presentador s’erigia en protagonista, com si ell fos el motiu d’interès. Sálvame ha forjat en Jorge Javier Vázquez un histrionisme i una artificialitat que no encaixa en un espai que busca la complicitat de l’audiència. El presentador té una actitud impostada i l’estilisme exagerat de Telecinco encara ho accentua més. Hi ha més vanitat i ego que un interès real per comunicar continguts. Vázquez ha esdevingut la caricatura d’ell mateix, creient-se que l’espectacle és ell. No hi ha hagut un sol minut de programa que semblés importar al presentador. Tot és una farsa d’un xarlatà.
Un programa per combatre Antena 3: Cuentos chinos tampoc s’ha construït amb la voluntat d’oferir una idea potent, sinó amb la finalitat de lluitar contra El hormiguero. Cuentos chinos és una còpia barata. Potser això explica el context oriental que guarneix el plató: la Xina com a indústria de la rèplica i de la imitació. La versió falsa i sense ànima. Un simple farciment de col·laboradors sobreexcitats i entrevistes a famosos. Les pauses de publicitat i els tempos del programa depenien del que feia la cadena rival. Anaven a remolc de la competència en comptes de dissenyar un projecte propi amb el qual confiar.
'Tiktokització' dels continguts: Cuentos chinos s’ha nodrit d’idees inspirades en les xarxes socials. Reptes i intervencions superficials, efectistes i afectades. Espectacle de pantalla de mà per a la televisió del menjador. En el tuit de la productora per acomiadar el programa van fer un vídeo de vint segons amb els millors moments de les deu primeres emissions. Ni en vint segons hi havia cap contingut que valgués la pena. Buidor absoluta i superficialitat. Res perdurava en la ment de l’espectador.
Evolució erràtica: El primer dia Vázquez assegurava que no parlaria de política, i en menys de deu programes ja estava entrevistant Manuela Carmena i l’alcalde de Vigo. L’entreteniment de col·laboradors va degenerar en safareig tradicional. Fins i tot van encetar l’estratègia de la coprofàgia típica de la cadena: vendre continguts de Telecinco per cridar l’atenció. Una evolució que evidencia confusió, inexistència d’una línia editorial i desconeixement de la solució.
Cuentos chinos, amb tot el que té de xenòfob aquest abús estètic de l’estereotip, és la nova víctima d’una crisi profunda. El substitueixen per resums de Gran Hermano. La prova que Telecinco no sap què fer perquè no en sap més.
