“La fundació de la ciutat de València”, per Miquel Tarradell (1962)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]

Els pocs treballs que portem llegits de Miquel Tarradell ja ens tenen acostumats a la perfecta estructuració i a la prosa didàctica que caracteritzen les seves divulgacions. Els seus escrits tenen la concisió i la claredat de veres lliçons universitàries, i és indubtable que les que dona a València han de resultar en un complet renovament dels estudis històrics al País Valencià. El treball que ara ens ocupa gira entorn de la fundació de la ciutat de València, de la qual ara es compleixen dos mil cent anys. En el prefaci, Tarradell ens recorda que la història de la ciutat té dos moments capitals, que n’han determinat el futur i el caràcter d’europea. El primer és la seva creació pels romans, mentre que l’altra és la conquesta per Jaume I, que li donà la catalanitat. La fundació preparà una petita ciutat romana que esdevindria el centre més important de la fèrtil llenca de terra que és el País Valencià. Fou un procés molt llarg, però amb la fundació de Junius Brutus els romans establiren les bases per a convertir aquelles terres en el gran centre agrícola que avui són. En estudiar-les, Tarradell forabandeix la llegenda, tan creguda per molts, que l’horta de València és una creació àrab. En realitat, com sap qualsevol “que conegui una mica la història”, tot fou obra de la tècnica avançada del poble d’enginyers i de pagesos que foren els romans. Moltes més llegendes destrueix Tarradell. Les principals vénen a dividir la seva obra en dues parts diferents. La primera, dedicada a desembullar la pretesa existència d’una València ibèrica, que s’hauria dit Tyris. La segona, destinada a demostrar que la Valentia esmentada per R. Livi era la nostra, i no pas les altres que, a Portugal i a Espanya, foren fundades en època medieval. I acaba l’estudi amb un concís però complet esquema de la història de la València romana. No fa gaire que els estudiants de València ens demanaven una més gran atenció pels aspectes històrics dels altres Països Catalans. El treball de Miquel Tarradell és una fita important en el camí de la mútua comprensió entre els d’una mateixa parla. Car, com diu ell mateix, només “damunt el coneixement mutu poden bastir-se els nous fonaments d’una unitat d’esperit que avui més que mai necessitem d’una manera absoluta si tots plegats, els del nord i els del sud de l’Ebre, volem sobreviure”.