Galícia crema per l'abandonament
Galícia és un país complex i divers, tot i que tot ens empeny a l'assimilació, la simplificació i la concentració. Aquesta Galícia que està cremant sense fre és, per simplificar, la Galícia interior, un territori que en conjunt va ser abandonat per la majoria dels seus habitants a la segona meitat del segle passat.
El que s'ha cremat serà una ferida cruel en un cos ancià i feble. Un cos social envellit atrapat en les xarxes del clientelisme, un parany que el manté tancat en la resignació i l'abandonament. La província d'Ourense i la mateixa capital provincial emeten anècdotes i imatges grotesques: aquest poder polític del Partit Popular fa tants anys que està assentat en la diputació provincial que ja s'hi identifica. Sense aquest control ferri sobre aquest territori no s'explica el domini polític del PP a Galícia. I el factor polític també és decisiu per explicar aquest drama.
El marc en què succeeix és el de les excepcionalment altes temperatures. Sembla que el canvi climàtic existeix, i sobre un territori que va ser, en bona part, abandonat. Ja feia temps que cremaven parts de Galícia quan a la plaça de toros de Pontevedra, l'única que queda en funcionament a Galícia —com un anacronisme del pitjor castissisme ranci—, el president de la Xunta, Alfonso Rueda, i el del PP, Núñez Feijóo, feien el Cayetano i van sentir un calfred davant la sang: un toro banyegava el maestro Morante de la Puebla. L'expresident de la Xunta, Feijóo, va tenir el natural reflex de solidaritzar-s'hi: "Tot el meu ànim per a Morante de la Puebla després del cop patit avui a Pontevedra. Ens ensenya que el toreig clàssic i pur mai està exempt de perill".
En el moment que escric això, segons la Xunta, ja han cremat 68.000 hectàrees. Però segons les imatges de satèl·lit sembla que són moltes més. De la mateixa manera, quan es buscava informació sobre el que estava passant, la televisió i la ràdio autonòmiques estava emetent programes de festeig i concursos: era al canal de 24 hores de TVE on ens podíem informar de la realitat. Aquesta va ser la resposta inicial durant tres dies i l'ocultació continua sent, en bona part, la pauta informativa als mitjans que controla l'administració de Rueda. La Consellería de Medio Rural acaba d'informar que porten registrats 492 incendis només el mes d'agost… però només en van informar de 44.
Què és el que crema? L'abandonament. De la mateixa manera que passa a terres de Lleó i Zamora, però no estem davant terres ermes: fins al principi dels anys seixanta eren cultivades. Tot plegat és resultat de la dependència, de no tenir estructures polítiques pròpies que planifiquessin i desenvolupessin els propis recursos naturals. La província d'Ourense i tot el territori gallec fou, encara és, un territori habitat amb història i recursos. Però ara tot el territori de Galícia —i ja planegen fer-ho també al mar— està solcat de parcs eòlics, i la Xunta, amb una multinacional de matriu portuguesa, planeja instal·lar una macrocel·lulosa a la capçalera del riu Ulla, que travessa les quatre províncies i desemboca a la ria d'Arousa, de la qual viuen moltes famílies. És un projecte que se li ha travessat a Rueda, que sembla que, a més d'amb una oposició social molt activa, ha topat amb traves administratives de tota mena a causa del disbarat mateix.
I és en la política que hauria de trobar les solucions, on se segueix dirimint una lluita partidista que retarda el que és necessari immediatament: apagar els focs. La Xunta va arribar a aquest mes d'agost amb 200 places del servei antiincendis sense cobrir i fa dos dies va demanar al govern central que enviï 200 membres de l'UME. I segueixen denunciant que l'ajuda del govern central no és prou o no arriba: és el pa de cada dia. El PSOE a Galícia calla i s'expressa únicament a través de Sánchez, però el BNG, el primer partit de l'oposició, manté un perfil de crítica baix en aquest moment d'urgència, tot i que ja ha anunciat que després d'això Galícia haurà de revisar el seu model de territori. I de país.