29/7: Problema de convivència?
LA REACCIÓ DAVANT de les protestes democràtiques dels ciutadans de Hong Kong ha entrat aquesta setmana en una fase molt perillosa. Grups d’emmascarats, en què participaven radicals proxinesos i membres de màfies, han agredit a cops els manifestants pacífics, després de reconèixer-los pel color de la indumentària (van vestits de negre) i amb l’aparent connivència de la policia. Això és perillós perquè introdueix la violència explícita, per una de les parts, en un conflicte que es caracteritza pel caràcter pacífic de la reivindicació democràtica dels ciutadans de Hong Kong. Però també perquè sembla que s’estigui aplicant una estratègia típica dels règims autoritaris: convertir un problema polític en un problema d’ordre públic. S’assembla al que va fer Milosevic a l’antiga Iugoslàvia. Hi ha un problema polític. I en comptes de discutir-lo políticament, apareixen uns grups radicals -favorables al règim- que, en introduir la violència, el converteixen en un problema d’ordre públic. El règim autoritari proclama que no hi ha un problema polític, sinó un problema de convivència. Entre dos sectors de la població. I hi envia la seva policia o el seu exèrcit amb l’excusa de preservar la convivència. L’excusa per reprimir, i per no parlar.
