27/1: Voluntaris

AQUEST PAÍS nostre té molts problemes, i no tots són d’importació. Però també té virtuts que emocionen. Personalment, m’ha emocionat la imatge de tot de voluntaris recollint escombraries a les platges catalanes després del pas destructiu del Gloria. En societats avançades com la nostra, moltes coses conviden els ciutadans a seure a casa i esperar que els poders públics retirin les escombraries. Al cap i a la fi, la platja és un espai públic. O fins i tot conviden a fer manifestacions reivindicatives perquè els poders públics s’afanyin a treure la brutícia. El que m’emociona és que, sense renunciar a exigir als poders públics que actuïn, els ciutadans comencin a fer feina. Perquè això vol dir que se senten responsables de l’espai públic, de la cosa pública, del bé comú. No creuen que l’interès general sigui un monopoli del poder. Certament, aquests poders hi tenen responsabilitat, i cal exigir-la. Però és bo que una societat pensi que també els ciutadans poden sentir-ne la responsabilitat i assumir-la. No és una societat que pari la mà. És una societat exigent, però responsable. De vegades els poders públics tendeixen a infantilitzar els ciutadans. Aquests voluntaris ens diuen que volen viure en una societat adulta. És a dir, responsable.