20/01: la batalla d’Oriola
Al començament de la Transició hi va haver la batalla de València, molt centrada en la llengua. Es tractava d’evitar un front comú entre catalans i valencians, i, per tant, l’objectiu va ser enfrontar-los. En termes de llengua, la batalla va ser secessionista: el valencià i el català no són la mateixa llengua. Per tant, la defensa teòrica del valencià contra el català.
Ara, en aquesta segona Transició actual, ha començat una altra batalla per la llengua a València i en part també a les Balears. Ara l’objectiu no és la secessió lingüística, sinó la residualització de qualsevol llengua que no sigui el castellà. ¿El valencià i el català són la mateixa llengua o no? Ara és igual. Ara el tema és que cap ha de fer ombra a l’espanyol. No fos cas que acabin multiplicant-se els focus de dissidència identitària respecte a la identitat espanyola canònica, que acabin degenerant en conflictes polítics com el català, encara que no hi connectin.
Aquest cap de setmana hi ha hagut manifestacions en aquest sentit, la més gran a la zona castellanoparlant d’Oriola. La primera batalla de València figura que era contra el pancatalanisme. Ara ja serà una batalla contra qualsevol forma de valencianitat. I si això serveix per desgastar els socialistes, encara millor.
