08/01/2016

9/1: La CUP del ‘no’ pot fer com el PSC dels 70

1 min

A mitjans dels setanta, Convergència Socialista era un partit amb uns excel·lents quadres, provinents de les esquerres i del catalanisme, molt homogeni i coherent, però amb unes escasses expectatives electorals. En canvi, el PSOE, a Catalunya, no tenia pràcticament estructura ni quadres, però tenia una expectativa electoral extraordinària, sobretot en el cinturó industrial de Barcelona. En aquestes condicions es va produir la confluència dels dos mons, aparentment tan diferents, gairebé sota el lema: “Uns quadres sense votants per a uns votants sense quadres”. El PSC hi posava els quadres i el PSOE els electors i les figures mediàtiques que hi podien connectar, com Felipe González. Ara es podria produir una jugada similar entre la CUP del no i Podem, a Catalunya. Les diferències ideològiques són mínimes. Salvador Cardús ha interpretat, encertadament, l’opció de la CUP pel no com una decisió presa en termes de lògica de grup. Conservar el grup en el seu espai de confort. Però també pot tenir una expectativa de colonització d’un espai polític. La CUP hi posaria els quadres i Podem els electors. Certament, seria en la lògica de la vella política. Però és que la política d’aquests dies és molt vella.