10/01/2016

11/1: Hi ha enterraments que ajuden a entendre el país

1 min

Divendres vaig anar al de l’Esteve Orriols, que va ser diputat i alcalde convergent de Vilanova. Mort amb seixanta-dos anys. Una gran persona. Enterrat amb l’estelada i saludat per un pilar dels Bordegassos quan sortia el fèretre de l’església, plena de gom a gom, des de la plaça també plena. Veient-ho, t’adonaves que tot allò, la memòria personal i política de l’Esteve, el món al qual pertanyia i que va ajudar a construir, la seva tradició política, el teixit de relacions i de complicitats que s’hi manifestava i que anava més enllà dels vincles de partit o ideològics, té avui encara un gruix enorme. Dit d’una altra manera, si algú es pensa que aquest món -que neix d’una determinada tradició política, tot i que va més enllà- no ha existit mai, ha deixat d’existir, és insignificant i no ha de tenir un lloc en la construcció d’un futur de llibertat per a Catalunya, no coneix o no entén el país. Si algú creu que tot aquest món -el de la feina i el de la memòria d’Esteve Orriols, per entendre’ns- s’ha de desar a la cambra dels mals endreços, com si fos una taca en el passat o un fòssil sense futur, no entén el país. Hi és i s’ha de tenir present. Entendre-ho ajuda a explicar l’acord que hi va haver l’endemà.