24/01/2016

25/1: ‘Humillar’ és la paraula (política) de moda a Espanya

1 min

És curiós: el que està passant a Espanya a l’hora de buscar una investidura s’assembla molt al que va passar a Catalunya. I en el debat espanyol apareix a tort i a dret una paraula que no va sortir gens en el debat català: humiliar. La diuen Rajoy, Sánchez, els barons socialistes... A Catalunya, no dic que el concepte no existís. Al contrari. Tinc la convicció que en el llarg procés de negociació entre la CUP i Junts pel Sí va existir voluntat d’humiliar i sensació d’humiliació. Però la paraula no es podia fer servir. En la cultura política catalana, el marc d’una negociació figura que és de naturalesa mercantil: es parla d’interessos, d’intercanvi, de pacte. La paraula humiliació no pot sortir perquè remet a una altra cultura política, barroca, que es fonamenta en l’orgull i l’honor, on ser humiliat és més terrible que sortir perjudicat. Más vale honra sin barcos, etcètera, etcètera. En la cultura política espanyola, barroca, fonamentada en l’honor i l’orgull, ser humiliat i que se sàpiga és el pitjor que et pot passar i el millor que l’adversari pot desitjar. (Pot ser que a Catalunya la cultura política de l’orgull i la humiliació hagi fet més forat, en silenci, del que ens pensem?)