05/01/2016

6/1: Mas es pot apartar, però no pot ser apartat

1 min

Humanament, seria del tot comprensible que Artur Mas tirés la tovallola, després del caràcter personal i sagnant de les mostres d’hostilitat rebudes. Políticament, seria un error que l’independentisme com a conjunt forcés, acceptés o demanés que Mas s’aparti per esquivar les eleccions. (I l’efecte polític d’una decisió personal seva, respectable, seria si fa no fa el mateix.) Perquè el tema no és Mas. I no s’acabaria amb Mas. Els qui volen descavalcar Mas ho veuen com el pas necessari —però no darrer ni definitiu— per excloure del procés independentista la tradició política, la ideologia i els sectors socials que Mas representa. Uns, hostils a la independència, perquè saben que sense aquests sectors el procés naufraga. Uns altres, partidaris condicionals de la independència, perquè la voldrien encarnada només en unes altres ideologies, tradicions polítiques i sectors socials, i llavors el món que Mas representa els fa nosa. No se’l vol descavalcar per ser qui és, sinó per representar el que representa. I si fent caure Mas no s’amputés del procés independentista els sectors que representa, en voldrien més. Fins a arribar a l’objectiu. Un objectiu que l’independentisme transversal no es pot permetre.