30/1: Piulades a la presó

EN LES ÚLTIMES setmanes s’han conegut, a Espanya, algunes querelles i sentències contra piulades i fins i tot contra alguna lletra de cançó. En general, aquestes piulades no m’agraden, algunes em semblen senzillament repugnants i altres com a mínim de mal gust. Perfectament prescindibles. Ara, no crec quehagin de ser perseguides penalment. El mal gust no és delicte. Tampoc és una cosa fantàstica, que mereixi l’aplaudiment i de la qual en hem de sentir orgullosos. Pots creure que aquestes piulades són negatives i al mateix temps creure que no s’han de perseguir penalment. No cal triar entre compartir-les i perseguir-les. Davant de les qüestions de llibertat d’expressió (amb excepcions molt comptades, que van més enllà de dir una bajanada i es poden considerar una incitació directa a fer mal) les societats han de respondre amb menys codi penal i més codi deontològic. Hi han de respondre, això sí. Els mitjans, amb els codis deontològics en què es comprometen a no fer servir uns determinats recursos retòrics. La societat, aplicant uns codis deontològics no escrits, que premiïn l’argumentació respectuosa (per dura que sigui en el fons) i castiguin l’insult i la desqualificació. Com més madura és una societat, menys lleis necessita.