Som una generació europeista
És comuna la creença que el jovent està allunyat de la Unió Europea: que som euroescèptics. Però tant les dades com l'experiència personal em fan creure que, si bé la nostra generació no té la UE d'institució de referència, sí que comparteix un sentiment d'unitat i pertinença que va molt més enllà del suport al mercat comú.
Segons l'últim Eurobaròmetre, el jovent europeu és el grup d'edat amb més confiança en la Unió: li dona crèdit per damunt dels governs nacionals, en té una imatge positiva, està a favor d'aprofundir en la integració i vol fer ús de l’àrea Schengen per construir un projecte de vida. Algunes respostes a l’enquesta fan intuir que, en l’imaginari col·lectiu, la Unió es viu com a proveïdora de serveis i oportunitats. Un estudi publicat el 2021, amb una mostra d’11.000 joves de tot l’Estat, també ho indica: el 66% estan a favor de la UE i tenen com a prioritat que s’equiparin les condicions socials, s’asseguri la protecció als drets humans, s’acceleri la transició ecològica i es construeixi una educació comuna.
A banda de les dades, un apunt personal: de les converses mantingudes en el temps que fa que participo en el si de la societat civil n’extrec que, si bé som pocs els joves que seguim els afers europeus, hi ha consens en el fet que la UE ens fa bé. La crítica que es fa cap a Europa sol ser sobre la direcció política, sumada a les conseqüències de la falta de competències, del poc poder del Parlament o de la unanimitat al Consell. La ciutadania decebuda amb la gestió de temes delicats com l'ecologisme o la migració és legítimament crítica, i els moviments antisistema són naturalment euroescèptics, però no percebo un rebuig radical i incontestable. Pel que fa als meus contactes amb joves liberals i conservadors, n’extrec que solen guardar bones opinions de la UE i arriben a compartir amb les progressistes el somni d’una Europa justa, cadascú amb els seus matisos.
Això és possible perquè, en el context de crisis d’aquesta legislatura, Europa ha fet els deures: s’ha tractat de mantenir la protecció social i s’ha reforçat la comunicació. El Parlament i la Comissió han buscat donar una visió a llarg termini als fons de recuperació postpandèmia Next Generation, i han fet del 2022 l’Any Europeu de la Joventut, amb el qual es busca que allò que afecta els joves sigui transversal, de manera semblant a com es fa amb la qüestió de gènere. També se’ns ha reservat un espai a grans cites, entre elles la Conferència sobre el Futur d’Europa, l’exercici de mobilització ciutadana més gran que s’ha intentat mai.
Com és costum quan es parla de participació de la gent jove, hi ha una mirada reduccionista sobre la vinculació que tenim amb el nostre entorn i pel que fa a Europa. És cert que no seguim l’actualitat de la UE i que hauríem de comprometre’ns de cara a les eleccions del 2024, però aquesta crítica pot aplicar-se a totes les generacions.
