El poder de la gent
La setmana passada, la detenció dels tripulants de la Flotilla que estava arribant a Gaza amb ajuda humanitària per part del govern israelià, va ser la guspira que va encendre totes les fogueres. Arreu d’Europa, on des de feia setmanes hi havia mostres de rebuig al genocidi comès pel govern de Netanyahu, la gent va sortir al carrer seguint l’impuls que neix a dins de cadascú, i és així com solen generar-se les grans manifestacions col·lectives.
A Barcelona, com altres vegades, hi ha hagut les mobilitzacions més espectaculars. La de dijous passat, dia 2 d’octubre, va ser possible gràcies a aquesta reacció impulsiva de la gent, que és genuïna i té molta força: quan la injustícia et rebel·la i ja no pots quedar-te a casa.
Com que era 2 d’octubre, les imatges de la gernació esgargamellant-se, l’energia que desprenia, em va fer pensar en el Primer d’Octubre. El dia abans, els telenotícies n’havien recordat el vuitè aniversari tornant a mostrar escenes d’aquell dia tan llarg, difícil i gloriós.
D’aquesta barreja d’emocions n’han sortit dues reflexions, l’una negativa i l’altra en positiu. La negativa és, i es repeteix cada octubre des del 2017, el dolor lacerant que provoca saber que tota aquella força col·lectiva, d’una potència extraordinària que encara no sabem valorar en la justa mesura, es va malbaratar. No sé si en queda res, probablement sí que ha deixat un pòsit que ara mateix no sé veure. Però en qualsevol cas va ser una ocasió perduda, no sé si per aconseguir la independència, però sí perquè la gent pogués creure en la força que té (com deia el poeta). La tardor del 17 la decepció va ser monumental, en proporció a la magnitud de la lluita mantinguda els anys anteriors. Molts dels que vam viure amb intensitat l’1 i el 3 d’octubre ara arrosseguem el llast d’aquesta frustració quan arriba l’hora de tornar a sortir al carrer, encara que la causa sigui tan indiscutible com el genocidi de la població de Gaza.
La reflexió positiva o esperançadora és que a tot Catalunya hi ha encara molta gent que té l’impuls necessari per atiar les mobilitzacions. En la gran manifestació de dissabte, segur que hi havia, demanant la llibertat de Palestina, molts homes i dones que van defensar la llibertat de Catalunya el Primer d’Octubre, molta gent amb una fortalesa exemplar. I també hi ha molta gent jove, molta, que l’any 17 eren criatures. La joventut, doncs, té una força i un ímpetu per a la lluita que no s’esgota, que rebrota amb cada nova generació.
Davant de la deriva política que està agafant el món, només ens queda creure en la força de la gent. Cal sortir al carrer, fer vagues, inventar noves formes de protesta, perquè tenim i tindrem moltes raons per protestar. Des de les domèstiques: l’habitatge, Rodalies, l’infrafinançament, la llengua, fins a les globals: la llibertat d’expressió, l’antiracisme, el feminisme, la pau.
I, si us plau, rellegim els poetes: la gent no s’adona del poder que té. I recordem que només els pobles que honoren els seus poetes es mereixen un futur millor.