Ginesta, espernallac i pell de plàtan

Hem entrat a l'estiu i als marges de la carretera encara hi ha ginesta florida, prou viva de color, d'un groc més intens que el de l'espernallac. Si no coneixeu l'espernallac, us el recomano: és la camamilla borda. De camamilla, però, preneu-ne de menorquina, com la de l'amic Ponç Pons. I amb l'espernallac feu-ne un pom per regalar.

Els plàtans de les nostres ciutats estan mudant la pell. Hi ha llenques d'escorça per les voreres. Quan hi passes per sobre fan crec-crec, cosa que als nens -i als que ja no ho som- els agrada molt. És com una segona tardor de fulles seques, però amb màniga curta i un airet temperat, aromàtic.

La flor de gessamí ha seguit desprenent el seu intens perfum fins fa quatre dies. Els rosers mai havien brotat amb tant brio i als horts les maduixes envermelleixen sense avisar, dia sí i dia també. Sí, hem entrat a l'estiu sense haver sortit de la primavera.

La màgia d'aquesta estació solapada també s'ha traslladat a les festes. Potser una cosa té a veure amb l'altra: com hauríem fet, si no, les catifes de flors de Corpus en plena revetlla de Sant Joan? El calendari lunar és el més savi.

Dijous ens va fer cosa, a l'ARA, titular amb "Corpus" a la portada. Molta gent no sap què és. Es coneix la Patum i alguns fins i tot l'Ou com Balla. Ara, això del Corpus... Però la revetlla és de tots. I la ginesta, també.