'Good bye, Europa!'

La frase de Von der Leyen fa esgarrifar com el terrabastall de la llosa cobrint la sepultura: “Europa ja no pot ser la guardiana del vell ordre mundial, d’un món que se n’ha anat i no tornarà”. Patapam.

Home, sempre està bé que ens parlin clar (tampoc es pot dir que hagi estat una sorpresa bomba), però quan una responsable política proclama amb tanta rotunditat que un món ja no tornarà, un comença a pensar que juga a la profecia autocomplerta i que s’acaba de treure de sobre unes quantes responsabilitats de guardiana. Perquè si aquell món se n’ha anat, ella, quina culpa en té? Sigui com sigui, la presidenta de la Comissió Europea ens va fer veure passar una època de la història amb els peus per davant. Dit amb paraules de monologuista: “El dret internacional ha mort, Europa ha mort i jo mateix no em trobo especialment bé aquest matí”.

Si aquest món ha marxat, quin tornarà? És a dir, si ja no es protegirà el dret internacional, quina és l’alternativa? El reclutament obligatori? ¿Uns estats sense sanitat ni educació públiques perquè ens ho gastarem tots en escuts antimíssils? La pesseta? Les cartilles de racionament? La suspensió de l’habeas corpus? ¿Els nostres fills riuran amb la pel·lícula Good bye, Europa!, igual com nosaltres vam riure amb Good bye, Lenin!?

¿Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí (dos mil anys, concretament) i ja s’ha acabat l’invent? Em resisteixo a acceptar que ens ho deixarem perdre tan fàcilment. ¿No ens queda esma per defensar la màquina i li compren les exèquies a la maquinista? Com deia una pintada en un carrer de Buenos Aires fa molts anys: “Prou de realitats, volem promeses!”