Les gràcies de la zoofília
El programa La noche en 24 horas que emet el canal 24h de TVE és aquell on van entrevistar Pablo Iglesias després de més d’un any d’ignorar-lo a la tele pública i que quan el van tenir assegut a la taula li van fer una entrevista arrogant i lamentable. Divendres a la nit, amb els mateixos tertulians d’aquella ocasió, van patir un atac de riure. Val a dir que estaven molt més relaxats que amb la presència del líder de Podem. En aquest programa (i especialment els divendres) els col·laboradors tenen sempre una actitud fatxenda pròpia dels que saben que no els veu gaire gent però que els pocs que els miren són incondicionals de la seva ideologia. És una tertúlia de pensament únic i, per tant, tots els de la taula estan molt ben avinguts. Cada dia, en començar, el presentador, Sergio Martín, els demana que saludin algú, i ells citen amb suficiència el nom d’algun espectador que asseguren que ha tingut la deferència d’enviar-los un tuit des de l’altra punta món. També han de destacar un titular d’una notícia que creuen que no tindrà rellevància per ser comentada durant l’estona del programa. Antonio Papell, del grup Vocento, ho va tenir clar. Va triar la notícia que el Congrés espanyol havia aprovat una llei que condemnava els explotadors sexuals d’animals. Els companys de taula van fer cara de sorpresos i van demanar que repetís el titular. L’home, veient que acaparava una parcel·la important de protagonisme, va decidir convertir la seva aportació en una mena de Club de la Comedia: “ ¡Tenemos tiempo hasta para esto en este país! ¡Con la que está cayendo y tenemos tiempo hasta para esto! ” Els tertulians reien i ell va seguir: “ No hay por donde cogerlo. Es decir: al cabrero que se lo hace con la cabra le pueden caer entre tres meses y un año de prisión ”, deia Papell entre desconcertat i foteta. Als tertulians els va agafar un atac de riure que els impedia continuar parlant. Un es va haver de treure les ulleres i eixugar-se les llàgrimes. Alfonso Rojo repetia amb un fil de veu: “ El cabrero... El cabrero... ”
La fatxenderia i la prepotència amb què aquests tertulians aborden l’actualitat, com si la taula del plató fos un altar, és de vergonya aliena. Ells són l’epicentre del món i observen la realitat que no és la seva pròpia amb menyspreu i befa. La burla nerviosa, l’histerisme contingut que desprenen, t’obliga a pensar que ho fan per dissimular que hi ha temes que els posen molt calents.
