Grandíssims avantatges
Grok, ChatGPT i tots aquests assistents que fa servir tothom, ¿són millors que un psicòleg, un amic, un familiar o tot a la vegada?
No, de cap manera. Però tenen un gran avantatge que els altres no tenen. Són uns llepons. Són llepons com ho és la mestra de la Classe de les Tortugues amb el dibuixet de la papallona que ha fet el Jofre. Aplaudeixen, valoren cada cançó, llibre, projecte de negoci que els ensenyes. T’encoratgen com un nen; tot els sembla meravellós. Si t’han de posar en dubte una falta d’ortografia o la viabilitat d’aquest food truck de tupper sex que t’acabes d’inventar, és “en positiu”. Et dirà que potser tu, que ets una ànima lliure, no t’has adonat que tal paraula s’escriu amb h, però que no t’hi amoïnis, perquè l’ortografia no és important, i potser tu, que ja es veu que ets un radikal, no hi combregues.
No, no. Els robots no podran substituir mai les persones, perquè les persones s’enfaden i els robots, no. Aquesta és la diferència principal. El robot del peatge et dona les gràcies per pagar. Que te les donen, a casa? El robot et diu que és normal que tinguis ganes de tirar-te per un barranc, però que en podem parlar perquè ets una persona molt valuosa. El psicòleg, en canvi, et preguntarà com és que has triat un barranc, i a casa et diran que ja t’hi pots tirar, però que tanquis la porta al sortir.
Si un dia Alexa, en lloc de dir “No te he entendido” –amb aquell to de “culpa meva, no ens hi fem mala sang”–, et digués “Què!?” de males maneres, ja no seria el robot encantador que ens il·lusiona.
Tots volem ser felicitats, valorats i tinguts en compte. Al món real, ple de pudor, imprevistos, ràbia i tírria, no és possible. Al món dels robots no hi ha una altra possibilitat. Preguntaré a Grok què li sembla això que he escrit, que avui encara no m’han dit res amable.
