Qui guanya i qui perd en el nou ordre global trumpista
El trumpisme ha obligat el món a reubicar-se. Com es pot llegir a l’informe El món el 2026: deu temes que marcaran l’agenda internacional, del CIDOB, el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca va suposar l’inici d’una nova era en la instrumentalització de la coerció econòmica i tecnològica, la intensificació de la competició pels recursos i la necessitat de buscar relacions comercials alternatives als Estats Units, que ha accelerat una carrera global per diversificar els amics i refer ponts amb aliats de conveniència.
Les relacions internacionals es reordenen: des dels esforços de la Xina per projectar estabilitat i ampliar mercats fins al vassallatge trumpista de la Unió Europea, així com els nous espais geopolítics que es consoliden al Sud Global.
El 2026 veurem qui s’adapta millor en un any que consagrarà la llei del més fort. Estem davant d’un reajustament global que té guanyadors i perdedors, però no només. També hi ha oportunistes, que des de la connivència ideològica, o des d’un pragmatisme desacomplexat, han trobat la manera d’instrumentalitzar aquests canvis i influir en un ordre que es presenta caòtic. És el cas dels països del Golf, amb la seva prominència diplomàtica i tecnològica reforçada. Alhora, veiem espais de resistència, com l’afartament global de la generació Z. I actors que se senten desubicats davant d'unes transformacions que no saben com afrontar i que, com la UE, van al rebuf d’un món que els és cada cop més hostil.
Però l’ordre trumpista és, sobretot, una victòria del poder dur que reforça la impunitat de l’intervencionisme. En plena desintegració del multilateralisme, el retorn de les esferes d’influència es defensa a canonades, actuant contra la legalitat internacional, tal com passa a Ucraïna, Gaza i Cisjordània, o amb els atacs militars extrajudicials contra suposades narcollanxes al Carib i el Pacífic. Trump simbolitza la creixent onada d’estats que se situen al marge de la llei. Fins i tot els seus esforços pacificadors es fan des de la voluntat expressa de marginar i afeblir la governança i la legalitat internacionals.
La temptació de reduir les negociacions de pau a un mer exercici de conflicte d’interessos creix. La pau de Trump es construeix a través dels negocis. No es tracta de solucionar greuges històrics, sinó d’aplicar una mentalitat comercial que incentivi un alto el foc de rèdits immediats. La diplomàcia tradicional ha estat substituïda per acords entre magnats. I amb la mateixa visió, el trumpisme s’ha traduït en una captura descarada de l’estat, que ha omplert les butxaques del cercle més pròxim al president i d’aquells que el van ajudar a recuperar el poder.
El 2026 s’intensificarà també el rearmament tecnològic. Els ingressos procedents de la venda d’armes han aconseguit la xifra més alta des del 1989. L’ús de drons també ha registrat un gran creixement en contextos de conflicte, més enllà d’Ucraïna i Gaza: a Haití, a Colòmbia, al mar de la Xina Meridional i en l’escalada militar entre l’Índia i el Pakistan. La robotització de la violència per control remot està transformant la guerra, i la irrupció de la IA militar acabarà de determinar aquest canvi. És el nou instrument en la cursa global pel poder.
El valor de les empreses de tecnologia d’IA s’ha disparat en els darrers mesos. Uns guanys que exemplifiquen, alhora, l’oportunisme i les pors darrere d’aquest nou model. El creixement econòmic dels EUA depèn perillosament de les inversions en infraestructura d’IA i del resultat dels anomenats set magnífics (Alphabet, Amazon, Apple, Meta, Microsoft, Nvidia i Tesla).La incògnita és si es podrà mantenir aquest nivell d’eufòria i què passarà, a nivell global, si es frenen aquestes inversions. De moment, no és casualitat que Elon Musk (fundador de Tesla), Larry Page (president de Google), Jeff Bezos (fundador d’Amazon) i Larry Ellison (fundador Oracle) encapçalin la llista de les fortunes més grans del món.
Tot això augmentarà, encara més, la pressió dels Estats Units sobre la legislació digital de la Unió Europea, convertida en un terreny de confrontació. La UE se sent cada cop més desubicada en aquesta nova realitat global, menyspreada pel seu aliat tradicional i desafiada per un Vladímir Putin que es veu reforçat des de Washington. Les prioritats que marquen l’agenda geopolítica europea (com la defensa, la guerra d’Ucraïna i els acords comercials) no coincideixen amb el dia a dia de la gent, i el malestar es reflecteix a les urnes.
Però si hi ha una clara perdedora d’aquesta nova realitat és la democràcia dels Estats Units. El 85% dels estatunidencs afirmen de manera aclaparadora que la violència política està augmentant al seu país. La ràpida consolidació del poder presidencial de Trump està conduint els EUA cap a un autoritarisme que erosiona l’estat de dret de manera accelerada. La independència de les institucions està amenaçada. El 2026 se celebrarà el 250è aniversari de la independència dels Estats Units, coincidint, paradoxalment, amb el temor a la interferència en les eleccions de mig mandat del proper mes de novembre. Serà el primer examen general al trumpisme. Mentrestant, la seva agenda global seguirà imposant una jerarquia construïda des de la involució en el terreny dels drets, la fragmentació en les relacions comercials i la desconfiança en la governança multilateral.