Llegim a l’ARA quines són les mesures del govern espanyol per parar la pujada de preus del petroli, que fa que pugi tot, amb causa o sense. És evident que els barrils de petroli que estem consumint avui eren al magatzem dels amos i subamos del món, i que els han apujat per anar avançant feina. I és evident que les verdures vingudes d’ultramar que consumiu (servidora ho evita) van venir amb avions i vaixells fa mesos, i que les càmeres frigorífiques on van ser desats fa mesos, també, s’abastien amb electricitat que encara no s’havia encarit per aquest efecte dominó que ens inventem a mitges. Les mesures del govern són abaixar l’IVA del combustible, el gas i l'electricitat. A l’estira-i-arronsa habitual entre partits (ara jo et demano més, perquè sembli que et collo, ara a tu no et puc concedir això per no semblar un calçasses), Sumar ha aconseguit que s'hi inclogui, de moment, “la pròrroga automàtica del lloguer”.
En gros tot sembla correcte. En petit, és tota una altra cosa. El propietari del pis de solter que està pagant la hipoteca amb el lloguer dels llogaters, pensant que l’any que ve la hipoteca la pagarà el seu fill, que hi anirà a viure, què ha de fer si es decreta que els llogaters no han de marxar quan això passi? El propietari del pis que té llogaters i que se’l vol vendre quan s’acabi el contracte, davant la impossibilitat d’apujar el preu, què ha de fer?
El preu de l’habitatge és el nostre gran problema. Hi ha una gran diferència entre els joves que arriben al món amb pis, amb mig pis o sense pis. Hi ha pares que poden oferir ajuda econòmica per llogar o comprar. N’hi ha que no. La paraula desnonament sempre ens fa pensar en voltors avars i pobres desemparats. Tot és molt més complex. Si decretem la mesura del lloguer automàtic d’un pis en qüestió, per què no decretem també la mesura de la renovació de tipus d’interès de la hipoteca del pis en qüestió, a un preu baix, perquè el propietari no s’arruïni?
