I tu, on has anat de vacances?

S’acosta la represa de l’activitat laboral i escolar. Sant tornem-hi! Amb l’alegria del retrobament moltes converses s’enceten amb la pregunta: “I tu, on has anat de vacances?” Aquesta és una pregunta temuda pels qui no s’han mogut de casa. Una mica moixos, es veuen obligats a dir: enlloc. Les vacances són un temps d’oci i de descans, però també són, sobretot, un lloc, un espai geogràfic diferent, on anar per canviar d’aires i oblidar la rutina de la feina (o la feina que fa patir). Hi ha qui ho aprofita per conèixer món (Bali, Birmània), hi ha qui surt d’excursió pel Ripollès i hi ha qui va a la platja uns dies amb la colla d’amics. Tothom surt, entesos, però aquest sortir, quina direcció humana adopta? Es pot ser foraster, visitant, i –el pitjor de tot– turista. El turista és un depredador, explotador de llocs. El foraster s’ho mira des de fora (d’aquí la paraula), no pretén entendre el que veu ni aprofundir: només circula un temps. El visitant, en canvi, a vegades prova de ser empàtic, tanmateix, per poques hores. En els tres casos, no es viu el lloc des de dins. Anar-hi, s’hi va, de vacances, però poques vegades s’hi viu en el sentit d’estar-s’hi, perquè voldria dir voler quedar-s’hi, voldria dir una certa immobilitat i també una certa disponibilitat. Un lloc és quelcom transitori, puntual. És l’oposat a territori. Territori ve de terra. A la terra s’hi fan les arrels. Explorar un territori és molt més que fer un circuit, com aquests turistes enfilats alegrement al bus turístic amb les ulleres de sol al nas. Quina mena de ciutat pots explorar, des del segon pis d’un bus turístic? Doncs pots explorar un lloc, però el territori és una altra cosa molt diferent. Ara que la gent torna a casa, allò és el seu territori, perquè és on, sigui bé o malament, hi ha enfondit l’arrel. A vegades no ens agrada el lloc d’on venim, o el lloc on hem fet una vida, perquè ens ensopeix una mica. Però és el nostre territori. Un territori també pot ser mental o espiritual: és l’espai simbòlic que recordem, vam habitar per dins una vegada i ens habita per dins.  

Durant les vacances, tothom penja a Instagram fotografies meravelloses dels llocs que ha visitat. Llocs on s’han fet excursions, s’ha menjat els plats típics, s’ha circulat. El lloc pot ser un rerefons per a la figura humana. Pot ser un paisatge. En canvi, el territori s’ha de recórrer a peu, s’ha d’olorar, se li ha de deixar temps perquè se’ns fiqui ben endins. No veiem el territori a la fotografia: només un lloc.

D'iniciatives culturals del territori n’hi ha moltes. Aquests dies m’ha arribat la preciosa revista Taga, que es publica al Ripollès sobre el Ripollès, i he pensat en la importància cabdal de fer reviure el territori, on els camins –com diu l’Eva Martínez-Picó en un dels articles– “no siguin el parc públic d’una gran urbs”.

Ara la pregunta que molta gent s’ha de fer, tornant de vacances, és si sap del cert on torna: si a un indret qualsevol, al seu territori… o enlloc.