I si no hi ha res perfectament orquestrat?

Hi ha molts motius per ser pessimista. I per ser desconfiat. I hi ha molts conspiradors, al món. Molts. És aparentment lògic sumar aquestes tres premisses i deduir que cada cosa que no ens agrada ha estat perfectament orquestrada, és fruit d'un pla malèfic. Dic aparentment lògic perquè si ets pessimista i desconfiat ja és estrany creure que avui dia alguna conspiració es pot orquestrar perfectament, perquè la perfecció porta una mica de feina, i constància, i treball en equip, i demana eficiència: has de posar d'acord molta gent. Cada cop estic més convençut que hi ha mala idea, i gent que en té, i molts interessos, i alguns de ben foscos, però també molta improvisació, i també incompetència. I que les coses que es van espatllant no sempre ho fan per ordre d'algú, ni tothom està pagat per algú. Per això la gent que té motius per estar enfadada i decideix abocar-se a les teories conspiratòries em fa patir. Els espera un disgust encara més gran, perquè són gent que té molt mala imatge del món, però en el fons, sense saber-ho, són uns grans optimistes, i donen per fet que hi ha un ordre, unes jerarquies, uns plans. Acaben trobant un culpable per a tot, tothom està a les ordres d'algú, i en el fons imaginen que algun dia es descobrirà i s'arreglarà, perquè només es tracta de canviar els dolents que corrompen per uns bons que no ho facin. Si es confirma que a la nostra pel·lícula no és que el tren estigui segrestat per una intel·ligència malèfica sinó que no té maquinista, canviaran el concepte de thriller sofisticat pel de terror pur i dur.