Hi ha maneres i maneres de tancar l’edició en paper d’un diari

El diari The Independent va treure dissabte la seva última portada en paper, abans de convertir-se en mitjà només digital. (En realitat, va sortir també diumenge, però al Regne Unit les edicions dominicals tenen sovint rang de rotatius independents.) El seu titular va ser “Pareu màquines” (!) i, per demostrar que el mitjà seguia viu, en la segona portada interior anunciaven una exclusiva sobre un complot per assassinar l’anterior rei saudita. Hi ha uns quants comiats de diaris sonats en la història recent. Quan Murdoch va tancar el News of the World, assetjat pels escàndols, l’últim número s’acomiadava traient pit: “Gràcies i adéu: després de 168 anys, diem finalment un trist però orgullós a reveure als nostres 7,5 milions de lectors”. La revista Newsweek va passar també al reialme exclusivament digital amb un darrer número on es veia un paisatge clàssic en blanc i negre de Nova York i el titular “#ÚltimNúmeroEnPaper”, que assenyalava el dolorós impacte d’internet i les xarxes socials en la premsa impresa. Un comiat singular va ser el del diari d’Hondures El Tiempo : primera pàgina negra i editorial amb lletres blanques, en què explicava que l’asfíxia econòmica el feia tancar temporalment. Resulta que els Estats Units acusaven els propietaris de rentar diners del narcotràfic. Segueix només a la web.

N’hi ha que no s’acomiaden, esclar, però el seu últim número acaba sent també recordat. És el cas del que va ser exemplar final de La Gaceta, l’extint diari del grup Intereconomía. El 26 de desembre del 2013 va aparèixer en paper per últim cop i ho feia amb una profecia. Amb un disseny tipus Keep Calm vaticinaven: “Mantinguin la calma, aquest rei no abdicarà”. Mig any més tard, Joan Carles plegava. Això és ull clínic.