El cessament de la consellera Paneque no solucionaria res, més enllà de complir amb el manual de l’oposició per a casos de crisi. No se li pot retreure que no hi hagi posat hores de feina i de donar la cara. Una altra cosa és que, tenint en compte l’eix Sánchez-Illa, hagi anat amb el fre de mà posat quan hauria hagut d’accelerar.
En canvi, sembla evident que els responsables del caos no poden estar en la solució del caos. Va per Renfe i Adif, esclar, que continuaran estant presents en la nova empresa mixta Estat-Generalitat Rodalies de Catalunya. Però després de sentir avui la rotunditat amb què l'ha defensat al Parlament el conseller en funcions de president, Albert Dalmau, la decisió no té marxa enrere.
I malgrat tot, la pregunta roman: després de dècades de fracassos constants en la gestió i de deixadesa màxima del servei, que justifiquen aclaparadorament el canvi de mans, per què no es pot traspassar Rodalies a Ferrocarrils de la Generalitat, amb la seva corresponent dotació pressupostària, naturalment?
L’Estat ha traspassat a Catalunya serveis tan essencials com la sanitat, l’ensenyament i la seguretat ciutadana. No són pas poca cosa. Metges, mestres i policies estan transferits a la Generalitat. En canvi, els treballadors de Renfe no ho estaran pas, i Rodalies de Catalunya serà una filial de Renfe.
Renfe i Adif no són més que els braços executors (quan executen) de l‘orientació general d’un Estat que pensa en radial. El problema, doncs, és de concepte. Rodalies és, abans que res, mobilitat de proximitat. Però a l’Estat la nostra mobilitat no li importa gaire, per no dir gens. Només li importa la sobirania. I resulta que qui ara ho està pagant és, precisament, el govern que venia a ocupar-se de les coses que realment interessen a la gent perquè la rauxa no tornés mai més.
