Com ho fèieu abans?

“Com ho fèieu abans?”, va preguntar-me després de l’apagada. Perquè sense mòbil no ens podíem trobar, tots a Barcelona, cadascú a les seves coses. Abans ens hauríem dit com quedàvem i també sabríem què fer en cas d’emergència, perquè també ens ho hauríem dit. Ens hauríem dit l’hora exacta de trobar-nos, sense marge, sense possibilitat d’un missatge d’última hora amb un “Arribo d'aquí deu minuts”.

Com ho fèiem abans? Teníem transistors. L’avi el penjava de la branca d’un arbre quan feia hort. El compartiment de les piles s’havia trencat –tots es trencaven– i les mantenia a lloc amb cinta aïllant negra. Amb l’antena desplegada buscàvem la millor orientació. Mentre collíem avellanes per pagar-nos els llibres i els discos que ens compraríem –quin luxe– escoltàvem el serial: Cuerpos y almas, el preferit dels pagesos que ens havien llogat i collien amb nosaltres. Aquesta vegada, com sempre, vam necessitar la ràdio. Emocionada vaig veure com gent de tota mena, joves tecnològics, apagats de cop, s’acostaven a Catalunya Ràdio per sentir les notícies. Va ser quan els radiofonistes –adoro aquesta paraula– van decidir “treure” el programa en directe a fora, i és una imatge que no oblidaré mai. Com ho fèieu abans? Teníem cassets al cotxe. L’aparell era extraïble, per evitar els robatoris, i quan algú sortia a sopar o a la discoteca se l’emportava a la mà.

Com ho fèieu abans? Teníem espelmes i fogonets, per si de cas, i quan hi havia un dia així, de no fer res perquè no es podia fer res, sortíem al carrer a parlar amb els veïns. Aquesta és l'única cosa, del dia de l’apagada, que puc dir que vaig fer. Sortir a prendre vi amb els veïns, mirant el cel, enraonant, amb les estrelles més brillants que mai, per l’absència de llum. Sense missatges.