El turisme ha de ser sostenible
El turisme és, des de fa anys, especialment a partir dels Jocs Olímpics del 1992, un sector fonamental per a Catalunya. És un negoci que genera activitat directament i indirectament, així com molts llocs de treball. Segons les darreres dades existents de la Seguretat Social, al novembre els afiliats a Catalunya a l'hostaleria, les agències de viatges i els operadors turístics eren més de 291.000, dels quals 235.000 eren assalariats –la resta són autònoms–; això és entorn del 8% i el 7% del total, respectivament.
Encara que hi ha moltes maneres de comptabilitzar-lo, en funció de les activitats que s'hi vinculen, es calcula que el sector turístic pot significar més o menys el 10% del producte interior brut (PIB), és a dir, una desena part de la riquesa que es genera al país en un any. Però no només provoca externalitats positives, sinó també de negatives. Els visitants utilitzen serveis i infraestructures dels pobles i ciutats i generen sobrecostos dels quals s'han de fer càrrec els ajuntaments.
Hi ha poques vies per pal·liar aquests efectes. Una consisteix en apujar els impostos al conjunt dels ciutadans, que acaben tributant més per cobrir en part les necessitats de conciutadans temporals. És la fórmula que ciutats com la capital catalana, Barcelona, han intentat compensar amb un recàrrec de quatre euros per nit que s'elevarà a cinc un cop entri en vigor l'acord sobre la taxa turística entre els socialistes, ERC i Comuns. De fet, des de l'Ajuntament no s'han cansat de dir que el govern municipal no ha apujat els impostos a les famílies i les pimes gràcies a l'activitat turística i el recàrrec aplicat a la ciutat.
Un cop superat l'efecte de la pandèmia del 2020, l'arribada de visitants torna a créixer. Ho demostren les dades, com el rècord assolit a l'aeroport de Barcelona, amb més de 57 milions de passatgers el 2025, i també l'evolució de visitants, especialment els estrangers, amb més de 19 milions a Catalunya fins al novembre. Són xifres de rècord, encara que el creixement s'alenteix, cosa que tampoc és d'estranyar quan la base del càlcul és cada cop més elevada.
El sector turístic ha tornat a criticar l'acord que el PSC, ERC i Comuns, després d'algunes anades i vingudes, sembla que han aconseguit tancar. Cobrar una petita part del que gasten els turistes per destinar-la a pal·liar els efectes del seu ús dels serveis i les infraestructures no sembla una bogeria sempre que quedi molt blindada i protegida la finalitat a la qual es dedicarà la recaptació. No és mala idea que un 25%, per exemple, es destini a polítiques d'habitatge, tal com es preveu en aquest cas. I més quan la proliferació de pisos turístics contribueix a encarir els preus.
Uns euros més per pernoctació probablement no reduiran gaire el volum de visitants –un dels objectius hauria de ser que en vinguin menys però que gastin més–, però poden ajudar a caminar cap a un turisme més sostenible, que com a mínim financi les seves externalitats negatives, i menys molest per a la ciutadania. Des del sector es critica la mesura, encara que hi ha representants que es queixen més per l'import que no pas pel fet que la recaptació sigui finalista. El temps ho dirà.
