Com ho pagarem, això? A la romana?

La inefable Isabel Díaz Ayuso ha proferit una sèrie de frases, extraordinàries, a propòsit del “finançament singular” (el més calent és a l’aigüera) pactat entre Esquerra i el PSOE. En fi, els diaris del regne, avui, estaven que treien foc pels bràquets. Parlaven de la “cessió” de Sánchez a ERC que “trenca la igualtat a Espanya” o de “l’entrega” de la independència fiscal “a costa de la solidaritat entre espanyols”. En fi. Jo quan vaig al súper i em demanen que arrodoneixi amb finalitats solidàries puc dir que sí o puc dir que no. Vull dir que independentment de la noblesa de la causa, la solidaritat es tria o no és solidaritat. Solidaritat és que la tercera comunitat a aportar no sigui de les últimes a rebre. Aquesta absurditat no s’entendria en cap altre context. Per exemple, si en un molí on portessis determinats sacs de blat per moldre et tornessin menys farina que als altres, que en portaven menys. Algú em dirà que el que seria just és que independentment del blat aportat per cadascú tothom rebés la mateixa farina. Sí, escolti. Que el que no pot ser és que algú aporti en mode capitalista i rebi en mode comunista i algú aporti en mode comunista i rebi en mode capitalista.

La senyora Díaz Ayuso, doncs, ha dit això si l’amenaça es compleix: “Com pago col·legis? Com pago sanitaris?” En fi, deixem de banda aquest temps verbal en primera persona. “Pago”. Que vol dir que ho paga ella. Deixem de banda també que els catalans, justament, aquesta pregunta ja ens l’hem fet. “Com paguem col·legis? Com paguem escoles?” Anem a la qüestió fonamental. Si Isabel Díaz Ayuso es pregunta com pagarà mestres i metges si es produeix el finançament singular de Catalunya, és clar que sap que mentre això no arribi els mestres i els metges els hi paguem nosaltres.