La immersió i la Carta Europea
La consellera d’Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat, Victòria Alsina, s’ha adreçat al Consell d’Europa per queixar-se que l’ordre d’impartir en castellà el 25% de les hores lectives a totes les escoles catalanes infringeix els compromisos contrets per Espanya quan va ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Una mica d’anàlisi ajudarà a entendre el sentit de la previsible resposta del Consell d’Europa, però també les seves possibles limitacions.
En el seu instrument de ratificació, Espanya va dir que aplicaria els articles 8.a.i, 8.b.i, 8.c.i i 8.d.i a les llengües reconegudes com a oficials en els Estatuts d’Autonomia de les comunitats autònomes del País Basc, Catalunya, les Illes Balears, Galícia, València i Navarra. D’acord amb aquests articles, Espanya es comprometia a preveure una educació preescolar, primària, secundària i tècnica i professional “en les llengües regionals o minoritàries corresponents”. La interpretació reiterada del comitè d’experts que supervisa l’aplicació de la Carta és que “educació en” fa referència a una educació en què la llengua regional o minoritària en qüestió sigui la llengua vehicular (la cursiva és nostra). Una mostra recent d’aquesta interpretació la tenim en el cinquè informe sobre l’aplicació de la Carta a Espanya (2019), en el qual el comitè d’experts va considerar no complerts els compromisos adquirits respecte al valencià/català, a causa de la nova llei valenciana 4/2018, que estableix que almenys un 25% de la docència s’ha de fer en valencià, amb un màxim del 60%. Segons el comitè, aquesta llei no concorda amb la Carta en la mesura que fa “impossibles” els programes d’immersió. (El comitè també va desaprovar el sistema vigent a Galícia, que no permet proporcionar més del 50% de les hores lectives en gallec.) Atesa la situació, en aquest informe el comitè d’experts va demanar, entre les anomenades recomanacions per a l’acció immediata, que Espanya fes “disponible” l’educació en valencià/català en tots els nivells educatius. (Va dir el mateix respecte al gallec a Galícia.)
Aquest any 2021 el comitè d’experts va haver d’analitzar el compliment d’aquesta recomanació per part de les autoritats espanyoles. En el cas del valencià/català, el comitè va constatar que el govern valencià seguia decidit a aplicar la llei 4/2018 i va reiterar que aquesta llei no concorda amb la Carta. (En el cas del gallec a Galícia va manifestar directament que el marc legislatiu existent és “contrari” als compromisos contrets per Espanya.)
Resumint: si la quota del 25% en castellà s’arriba a implantar obligatòriament a totes les escoles catalanes, el més probable és que en el proper informe d’avaluació sobre l’aplicació de la Carta a Espanya el comitè d’experts conclogui el mateix que ja ha conclòs respecte a la llei valenciana 4/2018 i el marc legislatiu de Galícia: que no està en conformitat amb la Carta.
Arribats a aquest punt, però, cal fer-se una pregunta: ¿d’aquest pronòstic sobre la possible futura opinió del comitè d’experts respecte a la quota del 25% se segueix que el Comitè (o, per extensió, el Consell d’Europa) valida el sistema d’immersió tal com està plantejat a Catalunya? Paradoxalment, la resposta no és un sí rotund. En el seu segon informe d’avaluació (2008), el comitè d’experts va considerar que l’article 8 es complia, però va deixar anar una consideració sobre la qual potser no s’ha parat prou atenció: “La Carta no exigeix l’ensenyament en català per a tots els alumnes, sinó que ha d’estar disponible perquè tots els alumnes rebin l’ensenyament en català en cas que els pares així ho desitgin”. I en el tercer informe (2012) va insistir en el mateix punt. Segons el comitè, doncs, el que mana la Carta és que la immersió estigui disponible (available ), no que sigui obligatòria (compulsory ). Això vol dir que, a part del sistema existent, a Catalunya serien possibles altres arranjaments compatibles amb la Carta. En les pàgines d’aquest diari ja hi ha qui ha suggerit acostar-se al sistema basc, en el qual els pares poden triar entre tres models lingüístics diferents (un dels quals és la immersió) (Germà Bel, Immersió: ‘game over’, fa temps, 2/12/2021). Però a priori són possibles altres maneres que introdueixin més flexibilitat en un sistema que potser està envellint malament. En definitiva: el Consell d’Europa ha dit que el sistema d’immersió a Catalunya és compatible amb la Carta, però no ha dit mai que el sistema d’immersió a Catalunya, tal com es va definir fa 30 anys, sigui intocable.
