Immigració: un fenomen estructural
La primera nota d'opinió del mandat de Teresa Garcia-Milà al capdavant del Cercle d'Economia se centra en un fenomen, la immigració, que tots els partits polítics, els uns i els altres, utilitzen més com a eina electoral i de disputa que per trobar-hi solucions. Cal un debat serè i profund per fer-hi front, ja que és una qüestió estructural. En els darrers anys, tant Catalunya com Espanya han viscut un auge de nouvinguts que, sense ser l'únic factor, ha incidit en l'alça dels preus de l'habitatge donat que l'oferta no ha aconseguit satisfer una demanda accelerada, i ha pressionat també els serveis públics. En poc temps, en comparació amb altres països, som molts més. D'aquí que aquest prestigiós fòrum d'opinió, que té socis que li aporten una ideologia bastant transversal, hagi optat per fer la seva nota d'opinió, el document mitjançant el qual marca posició sobre grans temes, sobre una matèria que acostuma a tractar-se des de la política de manera demagògica. No hi ha receptes màgiques ni solucions fàcils per a una qüestió complexa i amb molts vessants, des de l'econòmic o laboral al social, que ha caigut massa en mans dels discursos populistes.
El director general del Cercle, Miquel Nadal, afirma que és a les mans del país dirigir la immigració, que en tot moment es considera necessària per garantir la viabilitat de l'estat del benestar, donada l'evolució baixista de les taxes de fecunditat i l'accelerat envelliment de la població autòctona, i alinear-la cap a un canvi de model econòmic. Cal alinear "necessitats i capacitat", conclou. Es tracta, en essència, de fer que els nouvinguts se sentin atrets per un país que aposta per una elevada productivitat i no per una mà d'obra intensiva i de salaris baixos que ha conduït a mantenir estancada la renda per càpita. Per això el Cercle reclama també més control de les contractacions il·legals, és a dir, les d'aquells patrons que s'aprofiten de la necessitat dels més vulnerables.
El fet és que creixem, però sense que molts ho percebin prou. De cara a conduir l'economia cap allà on es vol, calen mesures per aconseguir que mecanismes com l'arrelament i el reagrupament familiar, nascuts com una excepció però que han esdevingut la norma i via més utilitzada per obtenir la residència i treball, es revisin, segons el Cercle. Perquè quin ha estat el resultat fins ara? Una bossa d'immigració irregular que alimenta un mercat laboral i de drets socials molt precaris.
El document, que reclama fugir del populisme i del bonisme, exigeix construir per primera vegada una política migratòria en lloc d'actuar de manera reactiva i a pedaços. De fet, la regularització d'unes 500.000 persones, unes 150.000 a Catalunya, és la millor mostra d'això. I, segons el Cercle, tot i que és necessària perquè milers de persones entrin en el circuit de la ciutadania i l'economia formal, no és més que la "constatació d'un fracàs" que no s'hauria de perpetuar. I a més de garantir-los els drets, aquells que venen legítimament buscant prosperitat també han d'assumir els mateixos deures que té la resta de la societat, des de la llengua als valors democràtics, com diu el Cercle, però sense imposició sinó fomentant l'orgull de pertinença.