Imprecació a la Franja de Gaza
Abdal·là! Abdal·là Yataima, oi? Soc la mare del Nase, que jugava amb tu! És mort, el van ferir i no va poder arribar a l’hospital, per la gana, per la debilitat. Te’n recordes de mi? Un dia li vas robar el berenar a la meva filla gran i jo em vaig enfurismar. El Nase. Ens el van donar perquè l’enterréssim, però el seu pare ja no té forces per fer res. Fa tres dies que no mengem. La nena petita és una criatura, no tenim suplements. Abdal·là, acosta’t, sisplau, no puc cridar més, no sabia que t’encarregaves de repartir menjar. Te’n recordes del Nase? Dèieu que faríeu un gran viatge quan hi hagués pau. I ara estàs repartint menjar.
Escolta, Abdal·là, som veïns, érem veïns, vull dir. Ets un bon noi. Ja sé que tothom et demana menjar. Tothom té un fill petit. Mira’m, t’agrado? Fes el que vulguis amb mi. Despulla’m, no te'n privis. Què vols que faci? Ho faré. Per un saquet de farina em podràs donar als teus amics, si vols. Són temps de guerra i en la guerra les normes són unes altres. Per un saquet de farina ballaré despullada davant teu. Vols que em talli un mugró? Ho faré, si ho vols. Dona’m farina per a la nena, Abdal·là; mira’m, soc jove, tinc un cul preciós que serà tot per a tu, mira’m la boca. Quan siguin temps de pau ho oblidarem tot. Som veïns, ajudem-nos. Tu has jugat amb el meu fill mort, quants anys tens? Dinou, ets tot un home. Ara ho demostraràs, Abdal·là. Els teus amics també, i esclar que sí, i demà més, per a tots n’hi haurà, veureu com us agrado. Anem aquí al darrere del camió, no estigueu nerviosos. Sou uns bons nois, jo soc una bona dona. Veniu. Qui és el primer? No. Un moment. La farina. La vull veure. Doneu-me la farina abans. Que contenta estarà la meva filla quan em vegi arribar. Anem, quedareu contents, la teva mare és viva? Me n’alegro, molt, quan hi hagi pau la passaré a saludar. Tu primer, Abdal·là.
