Infeccions de transmissió sexual entre joves: prou de pànic moral

Ja és costum, últimament, llegir cada pocs mesos informacions en què s'explica que creixen les infeccions de transmissió sexual (ITS) entre els joves. Cal explicar bé el perquè. Les ITS han canviat. Afortunadament, ja no estem davant la mateixa realitat epidemiològica de fa 10 o 20 anys. Avui, les ITS més freqüents entre adolescents i joves –clamídia, gonorrea– són bacterianes, fàcilment detectables, curables i amb complicacions greus molt poc freqüents i extremadament limitades si es tracten a temps. En força casos són, fins i tot, autolimitants. Malgrat això, el relat col·lectiu –sovint alimentat per discursos professionals– continua ancorat en imaginaris antics, amb el VIH com a símbol únic i universal del risc, la por com a estratègia preventiva i el focus de la culpa en determinats col·lectius de la mà de l’estigma. És clau anar recalibrant la situació i els riscos, construint missatges més realistes, actualitzats i útils per a la població jove.

Els motius pels quals augmenten les ITS a Catalunya i en molts altres països són diversos i complexos. En el cas català, aquest augment també és –paradoxalment– una conseqüència de coses que hem fet bé. La salut pública té aquestes coses… S’han millorat notablement els sistemes de vigilància epidemiològica, s’estan fent més proves de detecció que mai i s’ha avançat en altres aspectes claus de salut pública que afecten indirectament les ITS, com l’ampliació de l’accessibilitat a la pastilla postcoital, la contracepció de llarga durada i, sens dubte, la PrEP. També la mirada de la gent jove cap al sexe és més oberta, informada i connectada amb el plaer. 

Ara bé, també hi ha coses que no hem fet bé. Manca educació sexual integral –fet que ens hauria d’avergonyir a la població adulta–, cosa que deixa una escletxa que s’omple amb desinformació. El sistema sanitari continua sense saber ben bé on situar adolescents i joves; el patriarcat segueix travessant les relacions, i la violència sexual és una realitat massa present. Si volem avançar, cal assumir aquestes mancances amb responsabilitat i valentia.

Per això, cal començar a construir missatges d’autocura honestos i útils, sense exageracions ni prenent la població adolescent i jove com a canalla a qui s’ha d’enredar o espantar perquè facin el que volem que facin. Cal confiar en la capacitat de decisió de cada persona –sigui quina sigui la seva edat– i garantir que ho pot fer amb tota la informació, sense judicis ni estigmes. 

I, sobretot, situant les ITS senzillament com el que són, una conseqüència no desitjada de les relacions sexuals que cal intentar evitar però també aprendre a conviure-hi. I això vol dir normalitzar i apostar per la prevenció secundària i fer proves de detecció regular com a mecanisme d’autocura. I és que sembla que ens costa admetre que el risc zero no existeix i que no és senzill per a ningú protegir-se sempre amb el preservatiu.

Aquest ha estat l’esperit del CJAS, el Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats, que recentment ha impulsat el programa Cuida’t, una iniciativa pensada per facilitar al màxim l’accés a proves rutinàries d’ITS mitjançant visites ràpides, sense cita prèvia, sense judici i amb autorecollida de mostres. La lliçó que n’extraiem és clara: quan a la gent jove se li posen les condicions per cuidar-se, ho fa. No cal imposar, només cal confiar i facilitar. I cal seguir innovant, i el projecte Testa’t Jove, impulsat pel CEEISCAT amb finançament de La Marató de TV3, tindrà molt a dir-hi. Vol explorar noves formes d’accés, com l’enviament de kits d’automostreig a domicili. És una aposta valenta per una salut sexual adaptada al present: més àgil, més propera, més centrada en les persones.

En definitiva, ja n'hi ha prou de la cançó de l’enfadós en què ens preguntem amb to d’indignació què passa amb les ITS i la gent jove. Necessitem respostes noves per a realitats noves. Solucions realistes i actuals, deixant de banda els fantasmes del passat. Mirades que confiïn i que cuidin i un compromís col·lectiu per deixar enrere el pànic moral i avançar cap a una cultura de salut sexual digna, lliure i amb sentit.