Instruccions per a la nit de dissabte

Havia sentit a parlar de bretxa salarial, de bretxa digital i de bretxa de gènere, esclar. Però de bretxa orgàsmica encara no. Veig que ja tinc un altre motiu de queixa (en tant que dona en genèric), perquè un estudi aparegut a la publicació Journal of Social and Personal Relationships ens diu que “les dones que mantenen relacions sexuals amb homes solen tenir menys orgasmes que ells” i suggereix que és perquè els homes (aquests diables egoistes i peluts) “tendeixen a centrar-se en el seu propi orgasme i senten que tenen el suport de les seves parelles per aconseguir-lo” mentre que les dones (aquests àngels abnegats i eteris) “se centren més en el plaer de la seva parella”. Ho denominen "bretxa en la recerca de l'orgasme".

Jo, sincerament, hauria dit que era al revés, però no em feu cas. Em semblava que la tendència era que les fembres –almenys les filles del moviment hippy– eren de la banda multiorgàsmica. En canvi –però no em feu cas, tampoc– em pensava, també, que els homes amb un orgasme per escomesa –dos, si havia guanyat el Barça– ja feien festa grossa. Centrar-se en el plaer de l’altre, sovint, és un acte de plaer propi. A part, que avui dia és imperdonable comportar-se com “una estrelleta de mar” i deixar-se fer. Però, esclar, al mateix temps, per a homes o dones crec que és impossible no “centrar-se en el propi plaer” arribat un punt. El punt que el mític sexòleg Bolinches anomena (i m’encanta com ho diu) “el punt de no retorn ejaculatori”. Per què, en aquest estudi, se centren només en les relacions heterosexuals i monògames? En una parella de dones no pot ser que n’hi hagi una que se centri en el plaer de l’altra? Serà rellevant que una tingui més orgasmes? I en una parella d’homes?

Conclou l’estudi que la descoberta “ajuda a explicar per què les dones experimenten menys orgasmes i, en general, menys satisfacció sexual en les relacions heterosexuals”. No sé si els autors o les autores de l’estudi ens estan convidant a totes a alguna cosa.