La fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya (1931)

D’un editorial de La Publicitat (21-III-1931) arran de la cloenda, tal dia com avui de fa noranta-cinc anys, de la Conferència d’Esquerres Catalanes. S’havia reunit durant tres dies a la barriada barcelonina de Sants. Allí es va constituir Esquerra Republicana de Catalunya sota la presidència de Francesc Macià. Era el líder d’Estat Català, una formació integrant del nou partit. Macià proclamaria una efímera República Catalana un mes després, quan els resultats de les eleccions municipals del 12 d’abril van fer caure la monarquia espanyola.

De la Conferència d'Esquerres celebrada darrerament n’ha derivat el partit d'Esquerra Republicana Catalanista; el criteri de formar un partit únic d'aquesta significació obtingué, sembla, l'assentiment gairebé unànime de l’Assemblea que el creava. La diferència de matisos dels adherits ha fet més laboriosa la juxtaposició dels punts de vista diferents que han de conviure en el seu programa [...]. L'esforç dels iniciadors de l'Assemblea no haurà estat pas estèril, segurament; el nou partit actuarà a base d'un programa republicà amb tendències concretes al col·lectivisme, tot sostenint la nota essencial de catalanitat inseparable de les figures més destacades que l'orienten. Dintre el comú denominador del catalanisme, el caire socialista i col·lectivista —aspecte del seu ideari que indubtablement apareixerà amb més precisió en posar-se en funcions el partit— li dona una fesomia ben particular i el situa a extramurs del catalanisme liberal. Per una nota recent del Directori que regeix la novella organització, el partit únic que s'acaba de formar intervindrà en la pròxima lluita electoral [les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931]. [...] El nostre liberalisme fonamental ens separa de la concepció política del nou partit d'extrema-esquerra catalana; ens sembla interessant, però, que alguna organització hagi recollit o pretengui recollir inquietuds que nosaltres no podem atendre perquè són incompatibles amb els nostres principis [La Publicitat era un diari afí a Acció Catalana, partit de centreesquerra]. [...] En l’òrgan directiu del nou partit ha estat reservat un lloc a Marcel·lí Domingo, del partit radical-socialista espanyol. És cert que Francesc Macià, interpretant el sentir dels seus col·laboradors en la creació del nou partit republicà d'esquerres catalanistes, feia ressaltar la representació especialíssima de Marcel·lí Domingo; així i tot, però, la presència de l'exdiputat per Tortosa al Directori d'un partit de configuració estrictament catalana li crearà segurament una situació singular que podria assemblar-se molt a la que ha produït la formació del partit del "Centro" a la Lliga Regionalista [partit catalanista de dreta liberal que liderava Francesc Cambó]. La intervenció de Marcel·lí Domingo en les decisions del Directori, potser en algunes ocasions desdibuixarà el perfil nacional que elements tan importants com els de la formació Estat Català donen al partit que acaba de cohesionar-se sota el prestigi de Francesc Macià, el venerable patriota que el presideix. [...] Hem insistit repetidament en la conveniència d'ocupar amb formacions disciplinades tot l'horitzó polític del catalanisme; per això, doncs, celebrem la creació d'un partit del qual serem adversaris lleials en certs aspectes i en qüestions determinades i al qual reconeixem l’esforç que fa per coordinar energies disperses que es perdien per al recobrament de Catalunya. [...]

Editorial de 'La Publicitat' 1931