Jaume Barberà: Indignació ampul·losa

No creient mai que fos del tot irònic l'epítet megacrac del Pasta gansa , ha fet tot i més per fer-lo pertinent. En l'estela del mític Jesús Hermida, té un arsenal de recursos per robar protagonisme a l'entrevistat.

És un geni del silenci petulant. De sobte aixeca la mà i congela a mig discurs el docte expert perquè la càmera l'enfoqui a ell reconcentrat, paint heroicament uns mots que, de retruc, esdevenen transcendents.

Dramatitza tòpics com ningú i força climes de complicitat amb mirades enigmàtiques. Li agrada subratllar repetint i es passeja pel plató amb la severa cordialitat d'un profeta que de tant predicar en el desert ja s'hi troba com a cal sogre.

I, tanmateix, sortint del carril central, qui era capaç de parlar un hora amb vedets insubstancials ara dóna tribuna als que formulen idees massa cantelludes perquè encaixin en espais de màxima audiència.

Fent de la necessitat virtut, ha passat de la fascinació per les tècniques borsàries a la indignació del pensament altermundista. És un exemple més que de vegades el talent d'un periodista -i ell en té força- només brilla amb llum pròpia quan l'expulsen del prime time .

El temps dirà què té d'estratègica o autèntica la seva sorprenent comunió amb acampats del 15-M, però ningú li pot negar haver tingut el gran mèrit de reciclar l'orgull ferit fent més plural i independent la nostra televisió pública.